Total de visualitzacions de pàgina:

17 d’agost del 2022

Entre un 'bona nit' i un 'bon dia'

Darrer dia de terrassa amb vistes, de veïns i converses entranyables, de matins i camins que menen a Camprodon, quan la solitud reclama el descobriment de rutes a l'atzar. 

Diu un amic meu que cal donar les gràcies perquè ens despertem cada dia. Ho diu convençut i em sembla que aquesta senzillesa és el leit motiv. O un dels més preuats.

'T'he explicat coses que li explico a poca gent', confessa el meu amic. I això que encara no hem pogut quedar i, per agendes d'estiu familiar, no ho podrem fer fins al setembre, quan retornem a la rutina més immediata, O a la rutina en majúscules: el dia a dia.

Mentrestant fem unes converses com dos bons amics que fa temps, molt de temps que es van conèixer però de manera molt diferent. De professor a alumna, fa un munt d'anys. El temps d'un parèntesi llarg que ens ha portat de nou a coincidir.

I mentre passo les hores de nit o tarda regalades, penso en la sort infinita de continuar descobrint la part més humana, tot allò que ens passa i que podem compartir.

Em parla del temps que prioritzem en els altres. "Ara mateix prioritzo el meu temps amb tu', diu el meu amic. Un dia, tres, pren el seu temps. Jo també el meu, com no podria ser d'una altra manera.

Compartir intimitats no és fàcil. Desfer mites O deixar anar el llast de la hiper responsabilitat. Vol saber de mi tant com jo vull saber d'ell. Pendent estar davant per davant, fent un mos o un beure.

M'he fet velleta i crec que la raó ara, com sempre, és i ha de ser el meu cavall de batalla.  Viure i no adonar-me del temps que passa entre un 'bona nit' i un "bon dia'.

Escric de matinada. És clar que tot a la vida requereix el seu temps. Així estem, el meu amic i jo, estupendos. Com aquest Sinatra que posa la banda sonora a aquest doll. Què vols noi, som uns clàssics. 

Frank Sinatra... Come fly whit me...





12 d’agost del 2022

El joc subtil

Somrius. És el repte que et sedueix. 'Fer-nos senzills, Teresa. Elementals'. Esbosso un somriure. I entomo el repte. El joc subtil i compassat.

Perquè allò que fa perfecte aquest vespre és el ple d'una lluna entre el brancam, la carícia del vent al rostre, el suau lliscar d'aquests mots.

El món és tan petit. I tu tan proper. El vaivé de sentir-nos a gust, el somriure que em dibuixes... Pura emoció. Instant? Indescriptible. 

Esmicolar la tarda, allargassar el present. Potser és aquesta la mesura, la variable oculta, la incertesa. Viure aquest moment, a l'atzar. I gaudir-ne...









7 d’agost del 2022

Melodia

Un any, escriu el meu amic.  Deuen haver passat moltes coses. I deus estar de vacances. Un lector incondicional, el meu amic. I té raó. Aquests dies, aquestes nits, han passat certes coses. 

Amb parsimònia. Amb tooota la cura del món. Amb paciència. Sense presses. Du calme. Step by step... Posar a prova l'impuls. Postposar. Comptar fins a l'infinit.. Tot un repte. Per respecte.

M'empasso les ganes de tu, de la teva conversa, distesa, amb moooltes casualitats. No és que no ho vulgui. És que ho vull fer bé.

Com les matemàtiques que amb prou feines vaig aprendre, no pas perquè no fossis un bon mestre sinó perquè em ballaven els números. O més aviat m'hi barallava.

Casualitats... Aquestes llebres que de tant en tant albiren els nostres ulls. Fer el pas, el compàs... I que tot sigui melodia...

Barbra Streisand, Jamie Foxx... Climb Ev’ry Mountain...























4 d’agost del 2022

L'infinit de l'horitzó

Chet Baker, la nit serena, i anar enfilant aquest estiu que, a l'atzar, compartim. Descobrir que el teu dol és cada vers que escrius, cada nota del teu enyor. A temps, el teu, trobar el moment precís que reclames.

Trepitjar-nos els mots, la conversa, ara teva ara meva, el ritme compassat, escriure tant en tan poc temps... Millor sentir-nos la veu, escoltar la tarda en encenalls de curiositat. I mentrestant?

És ben bé que poses ordre al món, el teu, que prens la vida amb passió. No era aquest el somni dels dies amarats de solitud? No és fàcil sobreviure a l'amor i si ho fem és perquè la vida ens empeny. Poesia... Imprescindible...

Nit de tu, de placidesa, de mots, d'acords suaus, el mar infinit de la teva nit, l'infinit horitzó que et dedico.


Moonlight Becomes You... Chet Baker... Molt especialment...