Total de visualitzacions de pàgina:

19 d’abril del 2013

Gospel


Ahir parlava amb una amiga que ha perdut l'home i enyora la tendresa dels moments viscuts al seu costat. La meva amiga pren flors de Bach perquè aquesta primavera fa un any del seu desconhort i perquè tot i que compartim el gust de la solitud i de fer la nostra, de vegades, ara potser més, sent la solitud massa punyent i enyora la tendresa, l'escalforeta d'una abraçada...

Tan senzilla com humana, honesta. No ho sabem mai, li dic, un dia et canvia la vida i el dia a dia el vas fent. Sort en tinc d'aquest, em diu. I assenyala el gos d'aigües negre i llanut, vellet, que tafaneja damunt l'herba menuda del parc. No hi ha mainada, al parc. De fet no hi ha ningú més que la meva amiga i jo. Als pobles com el nostre, la gent torna a casa quan el sol es pon.

La meva amiga i jo ens vam conèixer a la coral de Gospel, un dia a la setmana, el punt de trobada on els sentits i les emocions s'expressen . El trobo a faltar, em diu. Des que va perdre l'home ja no ve i la veritat es que sap greu no compartir aquest riure desfermat, aquest somriure tan obert. Sempre li dic que torni que així podrà expressar l'enyor, foragitar les penes... Somriu, canto fatal, diu, dona, cantem el que podem, ens ho passem bé. Potser torno, algun dia....

Ens diem adéu, la veig allunyar-se... Dues sil·luetes cap al tard. Enfilo el pont i em vénen uns acords a la memòria, als llavis, a poc a poc acaronant la meva pròpia solitud molt més portàtil.

Acaronant l'aire.. els acords.. les veus melodioses...magnífiques... Edna, Kathy, Yoly...un gust per als sentits, pura emoció... Gospel... a pèl...