Mitja vida

Sento el fred de l'hivern que batega. Matinada que m'inspira, quan no dormo i veig clar en la foscor que m'envolta. Els bons dies davallen, com els records i  penso en les dones que he perdut en les anades i tornades d'amors esvaïts. 

Carme, Lídia, Laura, Llum, Miracle... Evocar-vos  amb mots de rialles compartides. Deixar enrere el fil que vam teixir, esquinçat,  allunyat a contracor. No tornarà la màgia de les abraçades indescriptibles. 

Anades i tornades, a la feina, a la coral, al ioga, a les lectures compartides, a les caminades d'itineraris nous...

Dona sàvia, diu un meu amic, sàvia de mots, de reflexions. Si l'únic que inspiro és el gaudi del meu cos. I l'amor?  Tornar a sentir i enlluernar-me? Tornar-me a enfilar i estimbar-me? Tornar a ensopegar i maldar-me?

Són els anys que han passat, els que em pertoquen, a voltes feixucs, el mirall que et retorna un nou dibuix, el teu, irrepetible, que duu el meu nom i la meva traça d'un camí íntim i platxeriós.

Avui us invoco, dones properes i qui sap si l'atzar ens sorprendrà. Si més no us dedico aquests mots, pel que vam viure, el més autèntic, la complicitat i els petons, compartits. Mitja vida...

Borja Penalba... Al país dels besos perduts...

Nois

 El ritual, un dia segur, i la plaça on hi fem trobada, que ens menen les ganes de trobar indrets, de trescar per corriols, de trobar la pau de cos i d'esperit, a voltes enlairats, a voltes al bell mig d'una esquerda, però sempre camins compartits.

Que aquests camins preuats són matins  de verds  i  blaus que ens envolten. És el desig de continuar endavant, la placidesa de saber que l'ara són els dies que dibuixem, que gaudim...

Serenitat. Els nois que vau ser, els que sou, perquè heu viscut, heu estimat i sou honestos, tan diferent cada tarannà:

El somriure d'un bon dia, què voldrà aquesta senyoreta, quatre coques per als de Barcelona, i tant, ara mateix les hi poso Matinar de nit. La feina mana. La bona feina.

El somriure ingenu, que brillen els ulls i saluda l'emoció i aquesta manera de dir les coses i tots els somnis secrets, l'amor per la mare, la fidelitat de tants anys.

El sotrac, la pèrdua del millor de la teva vida, plorar de solitud, com tornes de nou a ser tu, amb tu, ara que els anys t'empenyen al risc, a l'enamorament, enfilar amunt, amb força, tot canvia amb tu perquè de nou la vida és teva. 

Vam coincidir, quotidianitat, em vas reconèixer, bonica la dona que estimes, discret, alegre, disposat a gaudir dels dies que venen i que aculls somrient.

Seductor, jugant amb les paraules, aquest  humor tan teu... Eloqüent, ferreny, fidel, amic dels teus amics, aculls el repte amb fortalesa i perseverança.

La natura, com t'orientes, que en saps de camins, d'itineraris, de moments indescriptibles, d'estels fugissers, l'ull que capta l'instant. Sempre hi ha noves rutes.

 

Nois... Tant és si el cos grinyola a voltes, si l'empenta crida la prudència, si el temps és lent però segur. És compartir. I això no té preu. Perquè aquesta descoberta fa que l'aventura sigui viure cada pas, cada bosc, cada cim. Nois... Amb esperit i embranzida.

Lluís Llach... Tinc un clavell per a tu...