A batzegades

Enfilo la matinada d'aquesta tardor que anuncia hivern. Abans de plegar veles, comparteixo amb vosaltres un poema d'horabaixa. I diu així:

  

Com muden els dies
en tan poc temps. 
Després de tants afers
aquest matí viatjo
sense esma.

Il·lustració: Liliana Fortuny

Acceptar que no vingui de gust
encarar la rutina
d'un tren sense compromís.
Foragitar el costum ingrat
de trobar les causes de tot...


Si al capdavall demà
tot serà perspectiva, 
tot tornarà a recer
i les hores incertes
s'esvairan en l'ocre del boscam.

De la finestra estant, 
acullo el silenci 
d'un paisatge transfigurat,
en aquesta "cambra
on passejo els meus dubtes".




D’esquitllada, 
un munt de mots esborren
el caràcter que fa rumiar.
Escriure... Encara que sigui
a batzegades...

Tuck and Patti...  Love Warriors...

Trempera

Avui parlaré d'un home intel·ligent i culte. No sovintegen. Enyoro les converses d'hores amb homes de qualitat, enyoro les discussions d'Ateneu, Filmoteca i Lliure amb homes d'alçada. On són els amics, els amics dels amics, els companys de facultat, els amants de Jamboree i Harlem Jazz Club? A la memòria essencial.

Parlem d'aquest home intel·ligent i culte amb qui no vaig tenir massa bona entrada quan estudiàvem junts. Un filòleg de cap a peus, que ha aconseguit, a còpia d'entrevistes, tertúlies i articles, suprimir el biaix dels meus records compartits.

A en Pau Vidal no el coneix tothom. Paga la pena. Si més no llegir-lo. És divertit i va per feina. Avui dues recomanacions:

 


 El bilingüisme mata. Clar i català. Gran Solà, mestre i referent. Acurat anàlisi del panorama normalitzador i de l'ús de les enquestes. Conclusió: perdem pistonada. Solució: el català, única llengua oficial.

Us en recomano un altre. Aquest Manual del procés, un glossari fruit del rigor científic i la passió pel conflicte. Xalareu. Diu en Pau en una entrevista a Vilaweb, que quan el va fer 'vaig trempar tant que ja en preparo una segona part, és que això és un no parar!' Si encara us sentiu bullir la sang, tasteu aquestes 19 pàgines. Un regal.



 
Apa, si (sou) servits. I servides. Teca, suc i trempera.

I Sogni Del Principe, Nino Rota, molt especialment...

La dona que ens apassiona

Llegia dilluns un article de Magí Camps, Una lingüista aplicada, article que recomano i que ens ha emocionat a bona part de les persones que hem tingut el privilegi de gaudir, i aquest és el verb crec, gaudir dels mots i la saviesa de la doctora Teresa Cabré. Avui fa quatre anys que vaig escriure la meva primera entrada a Dolldemots,  Definicions i passions, un tribut amarat de complicitat i agraïment a la Teresa per tots aquests anys de mestratge.

Claredat. Fer accessible la ciència. Terminologia en català. En tots els àmbits possibles. I més. Molt més. Sempre ha obert un munt de focs, projectes, el cap que va lluny, que abasta coneixements, que crea relacions apassionades en totes direccions. Transmissió, docència innata, el futur tangible en la mirada.

Ha brillat i continua brillant amb una  intensitat que no se l'acaba, perquè estima la seva feina fins al límit, veu possibles els impossibles, valora, exigeix, es pot fer, s'ha de fer, ho veus, et felicito, t'equivoques i l'odies i l'admires i tants i tants sentiments...

No us la perdeu perquè en el decurs d'aquests mesos la compartirem en aquestes xerrades que proposen deixebles, amics, amigues, col·legues... Tot un homenatge. Que encara queda molt per dir, encara queda molt per aprendre.

Mentre esperem amb candeletes l'enregistrament de la primera xerrada, una picada d'ullet còmplice per a les meves filòlogues preferides...

Un plaer Teresa. Ens veiem a l'IEC, aquest indret compartit que sentim molt nostre. Per a tu,  per a totes nosaltres, la veu, magnífica, d'una altra dona que ens apassiona, Edna Sey... Celebrate it... Molt especialment...