For the road

Llarg viatge aquests dies... No pas exterior. Viatge a la carretera dels moments més intensos, que no necessàriament han estat els més plaents. Viatge de pèrdues, de descobertes, de decisions arriscades, on m'ha calgut alguna que altra empenta...  

El millor dels viatges són 'los altos en el camino'. Avui en faig un amb un  gran amic, company de molts itineraris. Sopem, a la terrassa de casa. Tens la copa buida, diu, li acosto, poquet que s'escalfa, te'l beuràs igualment, sí, però amb calma. I així ho fem, amb calma, parlar del món, de nosaltres, ell sol, jo també, solitud, de vegades hi penso, diu, i t'ho miris com t'ho miris no és una tria, és una circumstància... Em mira, conec aquesta mirada i què vindrà després. T'has tornat a sentir sola. I tu? Un munt, noia, però només de tant en tant. Fas el cor fort, agafes alè i continues el viatge...  Tan senzill com això. Somriu. No t'he convençut. No. Però t'he fet somriure. Au va, acosta'm la copa...

Viatgem per aquesta nit, quarts d'alguna hora, les copes buides... I el cor? Té raó. Quan estimem, vinculem massa. I perdem perspectiva. M'explica i li explico... Després d'un munt d'anys de retrobar-nos a la cruïlla, ens fem el mateix propòsit. La propera vegada que veiem l'amor a tocar ens aturarem,diu.Que el temps per agafar alè sigui més i de qualitat. Per definir millor la resposta. Somriu. No t'he convençut. Me'l miro... Agafo alè... Temps de qualitat? El llarg viatge....

Two for the road'... Metheny & Haden... Bons propòsits...

Wings

Surto de l’aigua… Breus onades em fan tornar de puntetes a la tovallola compartida... Tarda de remor de mar, de conversa infinita. Quatre amigues vora la platja. La cinquena, s’hi acaba d’incorporar… 

Mentre desprenc a poc a poc els llacets de posidònia adherits al taló, me n’adono que hem anat definint una rotllana, algunes assegudes, les altres estirades, estats plàcids en què els pensaments  flueixen… De les reflexions de l’ànima a l’amor per les paraules…  Avui, seminari improvisat, privilegiat…

La nostra ‘ponent’ preferida té moltes coses a dir. Parla dels episodis importants que viu, que vivim dia a dia, de persones que prenen consciència, que malden per construir altres versions d’elles mateixes. És tan important  fer canvis en aquells moments en què sentim que ens barren, que ens barrem el pas… Construir benestar aquest és el secret, a dins i a prop nostre. 

Un privilegi aquest taller de vida aplicada. Un gust les reflexions, les pauses, els pensaments, els silencis, els paisatges de llum que canvia a cada instant. Per uns instants, he recordat Le rayon vert de Rohmer… 

I l’humor?… Ben nostre. Una anècdota i ja estirem el fil. Hi estem d’acord. El perfil grecoromà d’aquella nàpia… Mirades de complicitat. I, sobretot, que l’Edén a les wings…  Pura risoteràpia…
 
Per a vosaltres,  el clàsssic... Mustang Sally... al nostre racó de mar particular... 

Frec a frec

Em venia molt de gust retrobar-me amb els racons d'un dels meus barris preferits de la ciutat que em va acollir fa uns quants anys i que, a voltes, trobo a faltar... Avui, la tarda em convida a deixar-me anar i envoltar-me de cinema en una de les sales que visito molt de tant en tant... Foscor... Inici... Els acords d'Ordinaire de Robert Charlebois, preludi del darrer film de Louise Archambaul, Gabrielle... 

 Descobriment, senzillesa, sensibilitat... Un sacseig a les emocions i als prejudicis d'un entorn que malda per aturar la llibertat i l'amor d'una dona valenta...'Si je chante c'est pour qu'on m'entende... Quand je crie c'est pour me défendre'... Frapant... Recomanable...


Surto a la llum esmorteïda del capvespre... Trànsit de temps, de persones. Quin gust perdre'm, encabir-me entre la multitud, miscel·lània de procedències, veus, rostres, olors... Penso en els anys que vaig estimar, asseguda a la plaça d'aquest rellotge...Vinyoli... 'I la foscor s'il·luminà de sobte perquè érem dos a contradir la nit'... A cau d'orella, tu i jo, frec a frec, inventant els primers minuts del dia, recitant els darrers mots de matinada...


Charlie Haden... Contrabaix, comiat... Keith Jarrett... Piano, complicitat... 

Paraules de nit

Aquest vespre mentre caminava pel verd del paisatge que més m'agrada, he conegut algú, a l'atzar. Hem enfilat una conversa. 'Acostumo a venir aquí perquè m'agrada aquest paisatge'. Duia una càmera petita a les mans i un somriure 'net i clar'. M'ha agradat la veu, l'esguard, les mans delicades... Ha fet unes quantes fotos, ens hem dit adéu, ha pujat al cotxe i s'ha allunyat, horitzó enllà, emportant-se els darrers minuts del dia...

Trobades a l'atzar... Aquests dies, unes quantes... Hi penso mentre la lluna fa el ple... Gustós el moment i el lloc... Plaer, escriure aquest mots... Ara feia deies que no ho feia, abassegada pel dia a dia que pren les hores i aboca molts interrogants... Sortosament avui assaboreixo aquest present en què la vida apareix i deixa traça...

És ben meu el moment i el record. D'aquells que ve de gust compartir. Perquè mentre caminàvem junts, he recordat un fragment d'un poema d'Andrés Trapiello, meravellós:

"La tarde va poniendo suavemente

a las cosas su sombra

y es tan pequeño el mundo

que cabe bajo el brazo, como un cuadro.

Pero... es más que un cuadro,

como más que palabras

son todas las palabras importantes".

Importants, dolces, paraules de nit amb la veu inconfusible de Carlos Galilea, la millor bossa... Cuando los elefantes sueñan con la música...

En primer lloc...

S'entusiasma. Amb els amics, amb l'art, amb una taula ben parada ... S'apassiona... El cap sempre bullint amb nous projectes... Parla abrandat, del que sap, del que sent, amb fermesa . Una conversa, 'el llarg camí ple d'aventures i coneixença'. Compartir tant en tan poc temps ens ha anat definint el futur de molts futurs possibles...

Tarannà incert, les casualitats es treballen a miques. El dubte humà de creure en els actes més immediats. Amant de la natura, de la bellesa, del petit detall en l'obra immensa que performa en grans dimensions.. No l'atura el risc ni la provocació, empès pel desig del nou, per l'atracció del plaer que el sedueix... 

Viu en el seu element i sap retrobar el somriure de l'onada insinuada amb els dits, les petites traces que dibuixen solcs a la pell i al cor... Imaginar, crear, prendre el vol, l'àmbit de tots els àmbits, perquè l'espurna, el foc que el defineix, és un somriure clar que captiva...

Ólafur Arnalds... Fyrsta... Tot un descobriment...