Total de visualitzacions de pàgina:

25 de juliol del 2021

Gaaas

És curiós com som. Les persones vull dir. Penso en una de les coses que et vaig dir en alguna de les moltes converses que hem tingut: 'les persones passem etapes a la nostra vida'. I mentre llegia els missatges, els teus, els meus, des del primer bn dia teu, fins al darrer 'cuideu-vos molt' meu, dies i nits, de teves a meves. 


Esbosso un somriure, perquè realment hem rigut, molt, sóc molt peruc, deies, cert, però vas gosar fer el que et semblava impossible: deixar-te anar. Un munt de missatges i un munt de whats, un munt d'hores, el mòbil bullint, també els pensaments… 


Et vas enlairar. Vas agafar la moto i gaaas. A l'altra banda, una dona que et feia ballar el cap, guapa, deies, quina veu més sensual, petons per triar 'on més t'agradi'... Poc a poc, deies, de mica en mica, tot es veurà, no m'havia passat mai…Trasbalsat. Amb ganes d'una passió… Sorprès que algú connectés tan fàcilment, què senties, com ho vivies… 


Ha estat breu. Però intens. Dies i nits… Intenses. I un viatge alat amb lluna plena inoblidable. Els dits, els llavis, les cerveses, les converses, la intimitat… Quan toquem el cel, és tan difícil continuar carenant en l'infinit… Amb el cor, que deies, a la nostra edat, com dos adolescents… Le métèque, Si véns


Ha estat bé. Ha estat molt bé. Ha estat genial. El darrer viatge, i gaaas…


Marilyn Monroe... I'm Through With Love





22 de juliol del 2021

Un dia més... O un de menys...

Fa estona que el sol ha fet el tomb... I encara faig el darrer glop. Un te inspirat, allargassat amb hores de lectura plàcida... I el teu missatge emergent... Emoció... Passió... Aquests dies em fas ballar el cap, un munt de vegades, escoltar la teva veu, fer present el teu posat murri amb ulleres de Lenon, ara que gairebé som a tocar, perquè tot és a les meves mans. A les teves...

L'aire acarona la serra que esdevé silueta al captard, recolliment de veus i mots i el dubte, sóc poruc, quins nervis, no pateixis, som gent de seny, conèixer-nos en temps de distància física, tan a prop que hem estat, a tocar, en el nostre espai i en el nostre temps... 

Un viatge alat, cap als racons que hem imaginat, si véns, la química de nits, somriure a l'aire, i que l'atzar ens dugui a un petit país de camins sota les estrelles, moure l'univers, la lluna dels teus somnis, el batec del perquè vull...

Les coses humanes, la nit que ensopego, no puc enviar-te aquesta lluna que fa el ple, però si el millor dels somriures...

Phil Perry... Just To See Here... 
















13 de juliol del 2021

Toscana

'He estat quinze dies a la Toscana'. Va esbossar un somriure, el meu amic, de bat a bat. Vam aixecar les copes de Verdejo, salut, San Gimignano, Siena, quins records, un munt d'anys, i on us vau hostatjar, hi vaig anar sol, al meu aire… Me'l vaig mirar i en aquell moment no hi vaig atinar. Després d'una copa, i una altra, l'inevitable… A veure, explica-m'ho bé, aquest viatge, sol... D'acord, ets la primera persona amb qui hi parlo, i llavors es va deixar anar…

Dos anys, potser tres que les coses no anaven bé amb la seva parella, els fills grans campant pel món, i, noia, he fet el que he pogut però res no li està bé, i de sexe no en parlem, ja no hi ha passió, Teresa, me l'estimo, de debò, mai li he estat infidel, diu que ens cal un psicòleg, què vols, això no ho arregla ningú…


Estrany. N'estava molt de la dona que el va enamorar, que el va menar a una vida tranqui.la i pausada després d'anys a la deriva, la dona que era el seu tresoret, que va patir un càncer, que el va estimar, perquè aquests són els anys que vius amb la persona que estimes, un compromís, una tria, un camí en paral.lel. Però…


He conegut algú, em torna boig, és italiana i fa un any que ens escrivim. La Toscana, no hi ha casualitats, el punt de trobada, però no hi ha hagut sexe, Teresa. Un glop de Verdejo, no vaig néixer ahir, el conec des dels catorze anys, i als disset va demanar-me per sortir i jo li vaig dir que no, que algú se li havia avançat, un amor lliure, el meu primer amant i amic...


T'has de separar, ho sé, no la facis patir, ho sé Teresa, no vull enganyar-la, ja ho has fet, vaig pensar. Sap greu perquè segueix la pauta de força homes que no prenen decisions fins que troben recanvi. Homes que troben a faltar la passió, elles també, o i tant, però quan la rutina s'instal.la, quan esbotza els sentiments, quan oblides el primer petó, l'enamorament, pensar que aquella persona era especial, que finalment l'havies trobat…Ai els anys… Ai la memòria…


Hi penso avui mentre escric aquest doll, hi he pensat, aquests dies de conversa amb algú proper, que com el meu amic, troba a faltar el desig, la passió, el cap amarat de tant de bo, de quan podrem veure'ns, d'intimitats desfermades, de nits i matinades secretes, robades, a l'atzar… 


Gato Barbieri… Last Tango un Paris… 




https://youtu.be/41A-hN89m4I