Navegar, barqueta, àpat de mar i camí de Ronda... La teva proposta. Sí a tot, és clar. Tornar al poble dels estius, de les primeres feines, dels primers amants... Vols dir que sortirem a navegar? Bé, el cel no és ben bé blau... Però l'onada és encalmada i les hores s'aboquen al repòs.
Primer acte. Passes davant meu i te'n vas a la terrassa del costat, fas un cop d'ull a les taules, mires el mòbil i just m'aixeco i camino fins a tu. Hola forastera. Hola mariner. I aquest somriure... Net i clar? Moltes coincidències. Potser fins i tot ja ens havíem vist passat enllà.
Deixo l'equipatge a casa teva. També el cotxet. Em menes a port. La teva barca, una menorquina amb encant... No duu nom de dona... Hi sabràs pujar? Quatre preparatius, un timó i un itinerari platxeriós. Voregem les cales, esquerdes, coves, illes... Faig immersió... En la teva conversa, en aquesta passió pel fons marí... De sobte, espectacular, escuma i gavines, salts de tonyines, tots dos dempeus, m'agafes les mans i sento darrere meu el teu suport... Quin privilegi.
Segon acte. Restaurant d'amics. Afruitat? Evoquem el passat. Davant per davant. Quin gust les viandes de mar, que parlin els teus ulls esbossant desig de capvespre. Quan sortim del restaurant, abraçada intensa, la llengua dels amants, embolcallant-nos, que si som a quatre passes l'un de l'altre ja és massa lluny...
M'agrada el teu jardí, m'agraden les teves escales, el teu plaer, la teva nuesa... Molts segons, minuts, hores... No havíem de caminar? Sortim a la llum. Enfilem el mateix itinerari vorejant l'estimberri, enlairats, agafats de la mà, feia temps que no sentia aquest vertigen tan invisible... Tornem a casa, parèntesi sota els llençols, les hores aturades...És això... I tant, ja ho voldríem sempre... L'escalforeta, la tendresa...
Vinacoteca? Abillats, de nou, hem trobat una taula, un barril buit, una cadira. Saludes en Josep, copeta de blanc afruitat, tu millor negre... I després, tapes, Xitxarel·lo, mousse, les mans acaronant el desig... Surem pels carrers envoltats de nit... Matinada de tu, de mi...
Tercer acte. Ressaca, pluja als vidres, diumenge d'esguards, cossos vinclats i melodies. 'Tocarnos la piel' que deia Belén Gopegui,
senza fine... Tots els presents com aquest.... Tens gana? Platja, restaurant d'un altre amic... No te'ls acabes. Sóc home de mar... En dubtaves?
Parlem dels fills, suau oratge. D'una anècdota estires el fil. Aquella tassa esberlada, aquella trucada, Estimada Marta, s'ha fet a miques, li'n podries comprar una altra, potser que em comencis a oblidar... T'escolto molt atenta. I penso que véns d'un passat que té massa portes obertes. Per això t'encaterines amb dones que després allunyes... No són pas lluny. Quan l'amor és present rigorós, l'espai es difumina.
Si en feia de temps d'un plaer tan intens. El tacte de les teves mans amarant-me la pell... Fabulós... Amant... Gràcies... A tu... Un plaer... De mica en mica, oblidar-te...
Joan Báez...
Gracias a la vida... Molt especialment...
