Total de visualitzacions de pàgina:

11 d’abril del 2023

Sojorn

Llegia avui un fragment de José Luís Sampedro sobre la vellesa. 'Y cuando te das cuenta ya no eres río sino océano'. En parlava fa uns dies amb la dona que més estimo. Feia balanç i, amb recança, em confessava que només havia tingut un o dos anys de felicitat amb l'home amb qui va conviure un munt d'anys. Una dona sàvia amb el cor afeblit, sentint que havia perdut l'oportunitat de sentir-se estimada. 

Vaig entendre que no parlava de l'amor que ha rebut, que ha estat i és molt. Els fills, els amics... La dona sàvia viu la solitud de la vellesa amb més o menys encert. Però hi ha dies que s'emmiralla en parelles de la seva edat... Nits que enyora l'escalforeta. 

Sap greu. No poder tornar enrere. Potser perquè el riu no té retorn. I el temps és el que és. I cada segon és imprescindible. La sorpresa, com una llebre. Avui la nit és aliada, cada nit dels meus dies. Potser sí que ens han estimat però potser hauríem volgut un altre tipus d'amor.  

'Confieso que he vivido', que deia Neruda. Viure amb plenitud, amb equilibri, que deia una amiga meva fa uns dies. Un propòsit que de vegades oblidem. I saltem al buit sense xarxa. Seguir el decurs del riu, abraçar els bons moments mentre albires l'oceà proper. Aquest és l'encert. La saviesa...

Neil Young... Alabama...


















1 d’abril del 2023

Nocturn...

Parlem dels colors, que veus diferents i em sorprèn, no vol dir res, dius, perquè el que importa és la llum. I penso en els grisos i els verds quan el sol il.lumina el capvespre. El millor moment per captar l'instant. I t'imagino amb el tele, la teva mirada, el teu objectiu. T'imagino... C'est comme ça.

Parlem. De viatges cercant les aurores boreals al nord,  travessant carreteres infinites a l'oest, descobrint  poblats on només tu hi has arribat, al sud. Els països que portes dins i que has reflectit en cada foto, les teves, com ningú sap fer.

Quan no saps admires. I quan saps, una mica, també. Tot és nou, tot el que comparteixes, aquests anys que m'he perdut el que has vist i has viscut. Fa vertigen. Una miqueta. Aquest vaivé de converses de nit, tenir-te present, que ja vindria a retrobar l'escalforeta d'aquest jaç amorosit.

Quina por. Ja ho pots ben dir. Escriure el que veig, el que visc, amb tu, a l'altra banda del meu món on de tant en tant hi faig estada. I cada dia et faig anar tard perquè quan em dius i jo et dic el temps s'esmuny d'una revolada.

Ho veus? Era això, el color que més m'agrada, tant és, perquè només cal il.luminar els bons propòsits. Com ets, què vols, el millor que tinc és aquest doll nocturn, mentre dorms i t'imagino.

Gwendal... Irish Jig...