Si necessites alguna cosa conta amb mi. Comptar, tant se val com ho escriguis, és el gest, que pugui comptar amb tu si van maldades. Al capdavall és això el que tenim. Un present, el teu asserenat, el meu el que pertoca, tens raó, no m'avorreixo gens encara que de vegades voldria aquesta llibertat teva que no tinc.
Què puc dir-te? M'agrada tal com ets. La teva millor versió. I la pitjor? No la conec. Només hem conviscut caps de setmana possibles, com a molt quatre dies. Ets discret, atent, sensible i sobretot actiu. Comparteixes, grans vermuts i gintònics, tu rom amb cola, tendresa, placidesa. Sempre he odiat els diumenges al vespre. Sap greu quan et dic adéu i torno a la meva rutina.
Què bé que pensis en mi els dies, les nits de la setmana, quan llegeixo els teus whats, has sopat? Truco? I tot i que xerres pels descosits, escolto el que em dius però sobretot com ho dius. Allarguem la nit més del compte, a dormir que demà et lleves d'hora, i tant, faig seny i m'acomiado de tu amb un munt de llavis ardents.
És ben bé que el temps posa a prova els afectes, el vincle que t'uneix amb les persones, amb els amics, amb els amants, amb els companys. I sé que penses en mi, jo també, què vols són molts anys, va ser bonic, és bonic i així ha de ser. Assaborint les hores, compartint.
Soc com soc. I per molts anys. El que visc. Com ho visc. Sempre reies, no tenia gaires responsabilitats i com bé vas dir-me, era petita. I ara... Ara tens la meva millor versió.
2Pac... Do for love...
.jpeg)
