Total de visualitzacions de pàgina:

28 de febrer del 2019

Persistent...

De tant en tant
una onada de tu.
L'assaboreixo,
li dic que es porti bé,
que sigui dolça,
que torni 
més tard,
ardent.

Conjugar el verb,
un de sol
per damunt dels altres,
persistent l'olor
que endevino
pels racons
de la teva
pell.

Enrogallat el reclam
de les tórtores
a la teulada.
Agrair l'atzar
d'evocar-te.
Assaborir
una onada de tu
de tant en tant...
Blossom Dearie... Tea For Two


Vídeo de blossom dearie tea for two

25 de febrer del 2019

Rondalla...

Fa uns dies vaig assistir a la inauguració d'un postgrau amb gust de llibre i lectura. Vaig poder assaborir una presentació i una ponència magistral de dues dones magnífiques que en saben un munt. De lectura. De cultura. Edats diferents, estils diferents, angles diferents.

Vaig coincidir amb la Laura a l'entrada de la Facultat. L'envoltaven la seguretat, el glamur, les autoritats... Riallera, efusiva... Mediàtica. Vaig passar per davant seu, discretament i vaig arribar a la porta d'entrada a l'aula. Per l'altra porta, em va dir algú, qüestions de protocol. Al meu costat hi havia la Teresa, discretíssima, amb una carpeta a la mà i posat tímid. Ens vam mirar. I per l'altra porta, hi vam entrar. Ella va seure al davant. I llavors va entrar la Laura, amb tots els honors.



Va citar Margarit, Espriu, Sanahuja, Shopenhauer, Garcés... Un munt de frases brillants, d’exemples d’alumnes agraïdes, de referents cinematogràfics excel·lents. Quan va acabar, la Laura va somriure a l’audiència i va marxar envoltada de seguretat, de glamur, d'autoritats...

 Com que la Laura havia superat amb escreix el temps atorgat, la persona que ens va fer entrar a la Teresa i a mi ‘per l’altra porta’, va suggerir fer una pausa. La Teresa ens va mirar amb un posat murri. ‘Difícil de superar’, va exclamar. Vaig somriure, com la majoria d'alumnes. 'Miraré d’estar a l’alçada'. Va seure, va fer una ullada a l'audiència, aprenents, de lectura, de cultura, i va iniciar la brillant lliçó magistral.


'Us explicaré una rondalla'. Els tres fills del Tzar. Amb el fil embastat de powerpoint mesurat ens va regalar un relat imaginari magnífic. Quina saviesa. Quina ironia a voltes. Què ben embastat el discurs, les imatges, la llibertat dels mots... 'Reading is highty addictive, don't start'. Sublim. Quants autors, quants llibres per descobrir: H. R. Jauss, Wolfgan Iser,  Rudolph Arnheim, Joseph Kosuth, Roland Barthes...

Diu Gilles Thérien que quan llegim es posen en marxa diferents processos: neurològic, cognitiu, argumentatiu, cultural, afectiu... Diu la Teresa que el futur de la lectura va lligat a la comunicació. Visualitzar, verbalitzar, sintetitzar... I conte contat... Conte acabat? Aplaudiments, un munt.

Vaig esmunyir-me entre la multitud i vaig sortir de l'aula amb els mots de la Teresa encara rondant pel cap curull de coneixement amb majúscules.

A Change Is Gonna Come... Aretha Franklin...


https://www.youtube.com/watch?v=k6YCxXQ6Scw










24 de febrer del 2019

L'infinit dels records

'T'evocaré lluny'... Riba.... El temps perdut? Guanyat, bien sûr. Proust, Swann, la tante Leonile... Un racó de sofà que t'acull, també la lectura, fragments que llegeixes amb cura, una i altra vegada. De tant en tant, la vista a l'infinit dels records.

Tens gana, menut? Company de dies i nits, bon jan, mou la cua, sap que el perol d'arròs que bull a foc més lent tindrà amo... Ajagut al costat, evoca potser també els temps de cacera, el temps que no recorda perquè el vas acollir quan era ben menut. Au petitó, a sopar... Bon jan...

Les nits, els licors, les matinades al jaç de llençols delicats ara freds però encara perfumats... No oblides els dits, les besades, els cossos plens d'onades... Però encara tens temps d'admirar les estrelles que claven la llum mínima i pausada...

Amb sort la primavera, els dies allargassats, els matins caminant vorejant els camps que encara ploren l'hivern. Si l'instant són els versos d'un vol, el sentiment és aquesta saudade del cor què vols, de l'ai al cor, del cor trasbalsat. Els batecs, com les metàfores... Imprevisibles...

 'So em teus braços', dos glopets de licor que amara l'esperit i la lluna que minva al toll, a la barca de tants viatges al llarg d'aquests anys... Entre el cordam i els records, Foix en sabia, malgrais tout.

 Swann, de nou... Avui ben d'hora, l'escala de cargol i el suau capbussar al cantó de l'amant, tàlem secret, refugi d'una dansa de sospirs compassats. Somrius, evocar, lluny... Si apagues el llum s'esvairà el record? El dolç alè d'uns petons navegant damunt la pell suau... Darrer compàs, silenci lliscant, enamorat...

Joao Gilberto... 'Eo tenho esse amor para dar'...






19 de febrer del 2019

I després?..

Sóc una mica conegut... I va escriure el nom. Quin honor, vaig pensar. L'atzar... La sort... El plaer de descobrir que de vegades la vida ens fa el regal de mots que il·luminen el dia. No és admiració... O potser sí. Els anys són al cor... La vellesa que ens retorna el mirall, té el sentit que el temps ha esculpit al nostre cos...

Quan només has llegit paraules, quan has trenat converses brillants, el desig de la trobada, del cara a cara, empeny amb força. L'escenari... Un escenari. Una estrena teatral i una de real. Sortir del jardí, somriure, l'has trobat bé, he entrat per l'altra porta. Evoco els anys d'IEC, de diccionari, d'amistat que encara conservo, de discussions filològiques, carrer del Carme avall, les Rambles i el món encara per tastar, per entendre, per comprendre.

Un vichy, una clara i una taula per filar el primer acte: el regal meravellós, un detall, em deus quatre versos, com t'agradin més? Com et vinguin més de gust. I l'esguard retroba l'altre. Ben diferents, l'elit i la plebs... Sort de la cultura compartida, el gust per la poesia, pel Delta 'quan el sol declina'... La saviesa, el delit d'aprendre, la maduresa... Sortir del jardí i entrar a l'escenari. L'obra més propera som nosaltres a la foscor. Les emocions fortes, davant nostre.

Resultado de imagen de la reina de la bellesa manrique


Seducció... Un restaurant a quatre passes. De nou davant per davant, viandes essencials i un vi negre triat del qual en bec un parell de glops. Destrio els mots, en prenc nota, escolto i assaboreixo les postres... Dolçor i la conversa que s'enfila Delta enllà.

Retornem al món, al soroll, Rambla amunt. 'Dona'm la mà i caminarem junts', lleugers, que la Ventafocs té hora de tornada i tu tens el somriure del desig renovat, gustós. És la nit aquesta nit, quan ens diem adéu, faig tard, una vetllada que sembla somiada.

I després? La lluna que fa el ple d'una nit regalada...

Fellini... Mastroianni... Otto e mezzo


https://www.youtube.com/watch?v=p_N7Y_xEZzY












5 de febrer del 2019

Per la libertà

Brou calent, a recer de la pluja i la pedregada, del fred, de fora i de molt endins. A la cruïlla, la Pedrera, espectadora omniscient... Encara que sigui de nit, encara que no som els que érem, les que hauríem pogut ser... Sonen crits valents, no marxeu, hi ha brou calent...El caliu de la guitarra, Where have all the flowers gone? Esbosso un somriure... A perfect day...


Vídeo de a perfect day lluvia




Com és que no en som més? I les xarxes que van empoderar la gent, on són? Curulles de fakes i de descrèdit, d'ensopida indiferència, el pitjor enemic del poble, perquè si el poble no creu en la llibertat, què i a qui ha de defensar?


Vídeo de jordi cuixart intervenció

El mandat democràtic. Les urnes. La declaració d'independència... Arrufat, Fernández,  Forcadell, Gabriel, Cuixart, Llach, Hassel... Carisma, sense por, amb les conviccions clares i contundents. El pas endavant, el pas al costat... Ni un pas enrere... O és que no tenim memòria?


Vídeo de manifestacions 11 de setembre resum



Brou calent, unitat, fred als peus, al cos, al cor... Les mans a les butxaques, la nit és l'instant, l'inici... Les guspires no les sap ningú... I en la guspira que el foc ens torni a alçar, que torni l'estol de gent, el crit valent, l'estirar fort i que caiguin els botxins de la por...


Quilapayun... Bella Ciao...



Vídeo de bella ciao

4 de febrer del 2019

Hivernant...

Cansat que sempre tingués jo la potestat de l'última paraula. Respons amb una icona de sorpresa. Que ja no formava part del seu present. Dues icones de sorpresa. Ni molt menys del seu futur. Una icona de dolor... Espera que tanco persianes. Deixo el mòbil al sofà. Abans de baixar la persiana miro la silueta dels Munts a través dels vidres... Capvespre, fred, molt, l'aire glaçat. Escalforeta a dins. Tanco persiana.

Torno a agafar el mòbil i m'estarrufo al sofà. Manteta. Pantalla. Missatge de resposta. Tremenda  manera d'acabar una relació, reina. Icona de patiment. Sí, noi. Amb la mateixa intensitat que quan la vaig iniciar. Una icona trista. N'estaves molt. Dues icones tristes. Massa. Un estol d'icones tristes. Les dosis eren tan petites i tan espaiades... Icona de dues mans pregant. El pitjor que et pot passar en una relació (escrivint...) és que sentis que tot el teu món (escrivint...) gira a l'entorn d'algú (escrivint) que no et correspon...

Et truco? Millor. Estàs bé? Sobrevisc. Doncs jo vull enamorar-me d'algú. Ja t'ho has pensat bé? Per què no? No sóc tan vellet. I tinc força èxit als portals però... Però? On és la dona dels meus somnis? Als teus somnis, potser? Reenvia'm els correus, princesa. Vols dir? Sí dona, un punt de vista masculí no et vindrà pas malament.

Reenvio. Un minut, dos, quatre... Déu-n'hi-do, Tereseta. Quan t'hi poses, t'hi poses.. I va respondre, el tio... Mal fet. Trobes? Jo no t'hagués contestat.  Hauria passat de tu de debò. Pensa en les persones que han entrat i sortit de la teva vida amb el mateix compàs. Espera que m'ho apunto. Em citaràs al proper doll? Of course. Apunta aquesta també: de l'enlluernament al menyspreu. I tot t'ho fas tu soleta. No n'aprenc. Quan siguis velleta. De pulso tembleque. Ai Mafalda, Mafalda...

Què bé tenir-te a prop. A tres-cents quilòmetres, reina. Doncs sentir-te a prop. Feia temps que no ens parlàvem.  De lo bueno de la vida? De lo más mejor. Què en saps de la resta de la teva requesta? Com diu en Kiko Veneno, 'cada bicho va buscando su harmonía'. La majoria 'estan en una relació', que diu el Facebook. Això és bo. 'Quiéranse y no den por culo', vaig llegir una vegada, un grafit, molt visual... I convincent.

Així que vols enamorar-te? Un unplugged, floreta, que no ens quedem en l''estem en contacte' fastigós. Hauràs d'esperar la primavera, rei. I tu? Jo? Hivernant...  

Barbra Streisand... Barry Gibb... What Kind Of Fool...


Vídeo de what kind of fool