Total de visualitzacions de pàgina:

31 d’octubre del 2014

Petits regals...


Tornada a casa... Curt trajecte de la feina a l'estació... Entro al vestíbul que bull amb viatgers en totes direccions, vides a tort i a dret... Passo el bitllet que surt rabent i obre portes... Les escales m'endinsen en una andana estreta, com estretes són la resta d'andanes... Breus minuts i dos fars de llum que s'acosten... La porta davant meu s'obre...Pujo al tren i miro d'agafar aquest seient del cantó que ofereix bones vistes...
 
Mentre m'instal·lo, provo de triar entre gaudir de la realitat de les persones, delectar-me amb la ficció dels seus personatges en la meva imaginació, fer una becaina generosa o encetar un petit regal, Billie, la darrera novel·la d'una autora que m'apassiona, Anna Gavalda...


«Ens vam mirar malament», inicia Gavalda... No pas... Acabo de notar, una mirada que m'agrada. Sembla estrany però sempre dic que hi ha mirades sòlides, com un xiuxiueig, com el frec d'un gest... Retrobo un ulls que reconec d'altres viatges... Prenc nota... Retorno a la lectura... «El que em va costar més al principi va ser la tranquil·litat»...No pas ara... Perquè mentre l'home de mirada sòlida manté l'esguard jo m'endinso en el meu viatge literari particular ...  Mentre no m'adono que el tren s'atura, l'home de frec invisible passa davant meu, baixa i s'allunya andana enllà... Era una ficció que no tocava... Tocava l'encís, la prosa pausada de la meva estimada Gavalda...

Final de trajecte.... Baixo del tren i pujo les escales d'aquesta estació esmorteïda i abandonada. Mentre la nocturnitat apaivaga les meves passes camí de casa, penso en la meva nit de solitud meravellosa. Cinema? Ve de gust. Per cert, no us en vaig parlar, de la darrera sessió de cineclub... No me l'esperava... I em va encantar... Ozon sempre sorprèn...


Vídeo de joven y bonita ozon youtube

L'esguard que t'atrapa, Marine Vacth, Jeune et jolie, encís i misteri fluint davant  la càmera... Inquietant Lea, adol·lescent, una sexualitat que tasta el límit... Diu Ozon que «una pel·lícula on tot és meravellós no és cinema»... De vegades la realitat ho és, una meravella que et sorprèn a cada viatge...

Estrella Morente i Niño Josele ... Mihna...Sublim...



Vídeo de estrella morente niño josele


   



 


  

27 d’octubre del 2014

Gracias a la vida...

Dissabte de dolce far niente. Mentre escolto la melodia de piano que em regala una dona de mans dolces a uns quants metres sostre enllà, deixo que la mandra esdevingui un doll de mots. Melodia suau, calmosa, com ho són els pensaments. Les sensacions. Unes quantes aquest dies: decaïment, dubte constant, melangia...

Quan l'estat d'ànim s'alenteix has de mirar de no prendre gaires decisions, de gestionar qualsevol impuls que s'escoli i del qual te'n puguis penedir... Acceptar la lentitud, descobrir-te tardorenca, acollir l'horitzontalitat... Sempre he pensat que quan arriba el fred i les hores curtes de sol, hem d'hivernar com les marmotes...

Però avui prenc un dels meus antídots preferits per fer fora la melangia... La lectura. Reprenc aquesta novel·la apassionant que em té atrapada, El club de la lectura del final de la teva vida, aquest tribut a l'amor per la lectura que comparteix William Schwalbe amb la seva mare, malalta de càncer, durant els darrers anys, mesos, dies abans de la seva mort.

Diu Schalbe que quan ets amb un ésser estimat i saps que aquell any, aquell mes, aquell dia pot ser el darrer compartit «tens la necessitat de celebrar el passat, viure el present, plorar el futur»... No és una lectura trista, ben al contrari. Quin gust poder formar part d'aquest ínfim club, d'aquest intercanvi de grans personatges, de grans històries, de les converses enriquidores entre mare i fill de les quals n'ets un testimoni privilegiat...

Converses, lectures que vivim i compartim i que espero poder continuar sentint, amb vosaltres. Perquè mentre llegia aquests mots, us he tingut molt presents. Per a vosaltres, Isabel, Maria Rosa, la veu melodiosa de Mercedes Sosa...  Gracias a la vida... Molt especialment...


Vídeo de mercedes sosa gracias a la vida





9 d’octubre del 2014

Fotogrames per minut

Tràveling amb fons de mar, encadenat, primer pla... No és cap miratge... És un viatge... Retorn al fantàstic... Retorn al Sitges de mar i cel, a les escales d'una església, l'escenari sublim d'on baixes com si fossis a la catifa vermella...Retorn a les cues de fanàtics i entusiastes, als aplaudiments de complicitat en moments de màxima tensió...

Penso en el grapat d'anys que Sitges ha estat lluny, molt lluny de la meva quotidianitat, com han estat lluny tantes sessions de cinema imprescindible... Uns anys en què he viscut  els meus plans seqüència particulars, a pèl, anys de moviola i positivat i d'algun descart esvaït al pou dels mals records.

He quedat a l'Auditori... Entro a la sala d'invitacions a tocar del hall on s'exposa una col·lecció apassionant, reproduccions de seqüències i personatges mítics... Mentre admiro la rèplica sagnant de la nina Anabelle, s'obre una porta i surt una persona amb un encant especial, amb un  talent i un 'savoir faire' que contagia, amb una professionalitat que no se l'acaba. Una persona generosa que em convida al somni del cel·luloide, invitacions, generositat... Somriu, l'espectacle continua, i surt per la porta pujant les escales rabent per continuar gestionant aquest univers curull d'episodis fílmics de tota mena.

Miro les entrades... El Retiro, 19.15 h... Faig cua... Memorable, diversitat d'espectadors, plaer d'observar-los... Home sweet Home... Entrem...Triem butaca... Fos en negre,  silenci, complicitat....

Els títols de crèdit de Cold in July de Jim Mickle i la banda sonora de Jeff Grace preludien aquest western crepuscular amb personatges magníficament caracteritzats, Michael C. Hall, Sam Shepard, Don Johnson... Guió de ferro, escenari fascinant, la Texas més salvatge i punyent... Amb reminiscències de Fargo, Unforgiven i Pulp Fiction, a 'Cold in July' la vida pot canviar com una mitja i no saps mai en quin moment es pot posar en marxa la versió més fosca i obscura de l'ésser humà... Un viatge als inferns que t'atrapa secretament... Sublim.

Quan t'estimes el cinema, el ventall és ampli, els gèneres es multipliquen... Quan t'estimes el cinema, les emocions es projecten davant teu a molts fotogrames per minut....

Intruder... Inquietant... Gaudiu-ne...


Vídeo de intruder cold in July soundtrack