Total de visualitzacions de pàgina:

20 de setembre del 2018

Arrencant el vol...

Darrers dies de setembre. Despunta el tren abassegat d'esguards mandrosos, amb finestres reflectint camps i blocs de ciment. El viatge inevitable. Són les matinades, les dels anys que m'empenyen a una Barcelona d'anada i tornada. La Mercè a tocar, la tardor arrufant el nas... Encara escalfa aquest sol immediat i el record de l'estiu... Vora el mar, ballant de puntes... Un instant.

Cap prodigi, la rutina. Només quan deso les imatges al núvol. En destrio una, un contrapicat enlairant un cos esvelt entre muntanyes. La natura també ens embelleix. Com un tresor, en preservo el record, els mots que hem llegit, que hem escrit. Ressonen i s'enfilen subtils, mesurats...

Inici de curs, de nou el calendari. Inici de tot allò que ens ve de nou, que ens ve de gust.. No és que els canvis puguin ser bons. És que ens calen per viure. Tornar de nou al cant compartit, nou gòspel, retrobar el passat que somriu... No estic igual però agraeixo que encara em miris amb bons ulls.

Dates i agendes, cultura necessària i celebracions de cinquanta i ara què. Sopars tendres i aquests quefers que allargassen la nit. Canvis i dies, els que vindran i un aforisme que m'encanta. Jorge Wagensberg, in memoriam:

'El creador necesita una dosis mínima de cambio para vivir, lo cual se consigue entre dos límites extremos: quieto en un entorno móvil (por ejemplo sentado en un cine) o móvil en un entorno quieto (viajando)'...

'Si planes la vida, tot arrencant el vol'...  El món es mou...

Vídeo de el món es mou

18 de setembre del 2018

L'esplendor pausat...

Parlàvem ahir amb un amic de les admiracions i els afectes. Un sopar senzill, amorosit pel detall, pels molts afectes que ens uneixen. L'esguard inconfusible, el somriure còmplice... Com canvien les hores, els mots quan l'honestedat parla sense embuts. D'un mateix, del que desitja, del que no pot, del que voldria. Del present, que és el que tenim més a l'abast.

Fa temps que li sento parlar dels afectes. Diu el DIEC que l'afecte condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions. Somriu el meu amic a la terrassa, sempre tirant de la filologia Teresa, o i tant, l'exactitud del que diem i com ens afecta. Fa fred, no es mou l'aire, però la nostra conversa s'enlaira nit enllà.

Parlem si cal verbalitzar els sentiments, quan diem t'estimo, quan no cal. Parlem d'amistat i d'amors que hem anat conreant... Ens hem conegut ara, diu, i jo no sóc el mateix de fa uns any. 'Será que te embellece ser feliz'. Somriu. Serà que l'amor ens fa millors persones, respon el meu amic . Després d'unes setmanes a la corda fluixa, a l'estimberri, tot ell és afecte. No cal verbalitzar-lo. Hi és. Es nota. I amb això en té prou.

Un reguitzell d'homes i dones a les nostres vides. Alguns universals, del nostre univers proper, importants a la nostra vida en temps i en intensitat. De qui ens hem enamorat, a qui hem estimat...  Enamorar-se, DIEC, causar (a algú) un viu plaer de veure, sentir... Quan algú ens vol tornar a veure, quan algú ens vol tornar a sentir... Estimar, tenir amor, la inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Desig, tendresa i amistat, que diu Walter Riso.

I admiració. La fascinació que genera la personalitat d'una dona intel·ligent, diu el meu amic, és comuna en els homes que necessitem quelcom més enllà de l'atracció que sentim com a Homo, també volem Sapiens'... Esbosso un somriure. El meu amic parla i escriu afectes. Estima. S'enamora del gest, del detall... Uns versos, a l'atzar:

Moments de matinada, 
observant els teus quefers
d'intimitat quotidiana, 
el teu cos vist amb la cadència
del meu despertar...
Instants a la retina, al tacte i l'olfacte... 
Em sento privilegiat 
espectador del teu esplendor pausat. 


Admiració... Aute... Pasaba por aquí...



 Vídeo de pasaba por aquí



 







13 de setembre del 2018

En hores baixes...

Escoltava ahir la veu d'un amic molt amic a l'altra banda del telèfon. Una conversa, de les moltes que hem tingut des que ens coneixem. M'agrada escoltar-lo, encara que sigui a hores indecents. L'amistat no en sap d'hores sobretot quan estàs passant un mal moment.

Trist és poc. Decebut. Amb molts interrogants que no vaig respondre perquè no són de resposta immediata. Parlava fluixet, amb prou feines l'entenia, i ara? Ara, em sents?

M'hauria estimat més ser al seu costat, a la terrassa de casa seva amb vistes a muntanya, abrigats, que ja ve la tardor, albirant els llums dels fanals retallant el Matagalls insinuat. Però les hores eren les que eren.

En hores baixes escoltes. En hores baixes et sap greu. En hores baixes sents que el millor que pots fer és escoltar.

Els afectes i tenir algú davant teu aconhorta. La vida pot ser un entrellat, un cabdell, un entrebanc... La vida pot ennuvolar-te, pot barrar-te el pas, pot escolar-se pels anys que t'empenyen a prendre decisions... Pots veure-la passar davant dels teus dies i sentir que algú, algunes coses han fet tard.

Percepcions. Res del que hem fet o viscut és innocu, com bé diu el meu amic. Tenim dret a sentir el fracàs. A comparar-nos. A no seguir models. A voler engegar-ho tot a dida. En hores baixes.

Com vivim, és una opció. De les moltes que disposem. Amb qui i per què... No ho sabem pas. Si és per sempre, per uns anys, uns mesos, un instant. El més important és que tinguis una veu a l'altra banda d'un telèfon, un esguard que et llegeixi el cor. El triomf més preuat és que continuem essent qui som. Encara que de vegades la nit es faci nit abans d'hora.

La fragilitat, encara més fràgil. En hores baixes...



Vicki Yohe... Because Of Who You Are...


Vídeo de because of who you are