Total de visualitzacions de pàgina:

27 de juny del 2019

L'atzar del bon dia


Obro el finestral, un munt d'ocells que refilen però només un, el primer, el més matiner, m'ha despertat. I també a la resta d'ocells. Si fos un dia com un altre ja transitaria camí de la feina. Però no, avui sóc a la terrassa i no és un dia qualsevol.

Un altre matiner davant meu. Un home a la terrassa de l'hotel, vora el riu, que també, com jo, tasta l'aire de les primeres hores,... I la més matinera, la Nit, la gateta, que juga amb la cadira mentre escric aquest doll.

Aturo l'escrit... La manta ha lliscat lleugerament  descobrint l'esquena... Tapo la nuesa. L'aire de matinada és al punt del fred que minvarà unes hores més tard. Un glop de cafè amb llet que sempre allargo quan escric com ara...

Massa subratllat al text, vol dir que em manquen les ulleres, però em fa mandra entrar i perdre l'encís  dels pensaments estesos al llençol del bloc de notes, el jaç inicial d'un doll que brolla al caprici de la inspiració. O de la necessitat.

Sento fressa darrere meu, somiu l'amant, l'amic, el company... Bon dia d'aniversari petitona,, no et vull trencar la inspiració, petó breu, breu conversa, he dormit molt bé, sense flaçada...

Què poètic que els forats de la persiana brillin de bon matí... El meu company somriu. Deu ser que tinc son, que volia  delectar-me  amb la sensació de poesia domèstica o totes dues coses alhora... Entra a recer, a l'estança, i torno a la solitud de l'escriptura.

Descriure el nou dia, les primeres emocions  només deixant els dits lliures teixint l'escrit. Ara l'esquena nua que torno a cobrir i el darrer glop d'un cafè tebi. A l'altra banda del vidre, el meu present, l'interior,  casa  meva i l'home que estimo.

Espero algú, alguna cosa, algun regal, algun per molts anys?... O senzillament penso que no cal esperar res?... Deixo l'atzar del nou dia, del bon dia... Un dia qualsevol?

Linda Ronstadt... Desperado...

https://youtu.be/wpbiCVmjfrU










24 de juny del 2019

Embranzida...

Subtil, pàl·lid però amb la vivacitat brillant del que està viu'... Esbosso un somriure, els vins com les persones, properes, la vivacitat de les relacions aquest matí de Sant Joan i de retorn al plaer de l'escriptura...

Fa una estona felicitava un bon amic i amant a qui aprecio per tot el que vam viure, a qui vaig dedicar uns quants dolls... No va ser l'encert, la decisió de tirar pel dret per por d'un futur incert. Penso en la sensualitat i l'enamorament que vam viure intensament. Sap greu esquinçar el cor que bategava, sincer. Sap greu. I espero que algun dia, amb perspectiva, puguem gaudir d'aquells pastissos meravellosos, d'aquelles converses vora el mar i somriure per tot el que vam compartir. L'alè de tu, per a tu, una alenada de mots.

Llegeixo aquests dies Ho'oponopono, un llibre recomanat per una de les persones amb qui comparteixo algunes tardes assolellades d'aquest juny abocat a l'estiu. Una persona a qui dec el fil que em duu a les pors que encara tinc, que no he sabut bandejar... Un munt d'interrogants que responc amb llàgrimes als ulls... Tot el que hem sentit condiciona el nostre present. La capseta del dolor no resolt, oberta de bat a bat, desvetlla que encara hi ha un munt de bugada, un munt de dubtes... Tirar del fil, reconèixer, ser-ne conscient... 

Sumem relacions, o restem, perquè no és fàcil caminar en paral.lel. Encara hi ha persones que esperem dels altres allò que hem donat amb generositat... 'Cadascú es vesteix com  bonament li plau'...  Però sabem què triem i quin bagatge ens defineix?

Vora el mar, la reflexió, molts dubtes i moltes pors. Entomar l'embranzida del que cal resoldre, del que imaginàvem que ja havíem resolt, de tot el que crèiem que érem mentre la por ens impedia dir prou... Sacsejar el mar de dubtes per dur-los més enllà dels oceans...

Per a tu, molt especialment...

... Somewhere... Beyond the Sea... Robbie Williams