Total de visualitzacions de pàgina:

31 de maig del 2020

Celia

S'ha llevat el dia amb boira al Puigsacalm. Diumenge de quietud, sentint refilar els ocells que despunten un estiu intens.

Faig un cop d'ull a l'Insta. Cap novetat o potser sí, la davallada a la teva nova identitat enlluernada per cants de sirena d'adolescència al límit, de mentida instal. lada, la teva intimitat feta a miques...

Multiplicitat de noms, sentir-te incompresa, però ets llesta, no pas intel. ligent, amb un petit detall: només tens tretze anys. Que és poc, o molt, segons com es miri. Inevitable? No pas insalvable. Enhorabona. És el teu camí? El viatge iniciàtic sense cap més retorn que la tria, la teva, sense el meu amor, el nostre.

Entenc el rebuig, entenc que vulguis fer i desfer. Endavant. Sense mi. Enhorabona. No vivim res que no han viscut cap altra mare, cap altra filla. El que passa és que en el teu cas, s'ha multiplicat per mil. Tant de bo aquest viatge sigui un aprenentatge.

Ja no em tens a prop. Potser algun dia, davant per davant, retrobarem els vells somnis. Res no és mou o es mou l'onada del teu mar obert on sures a pèl i a contracorrent. Nova etapa. Noves coneixences, les teves.

Vaig desitjar la teva vida dins meu. Vaig acollir el teu plor, vaig abraçar la vida que s'anunciava amb plenitud. Deixaré que els dies t'empenyin vorejant l'estimberri.

Escric lluny del teu somriure que ja no em dediques... Lluny, ben lluny. A prop, molt a prop. Car volar és un risc i tu vols enlairar-te sense xarxa. No cal forçar l'amor, no cal dir res. Només que passin aquests dies.

Enhorabona... I molta sort...

Mercedes Sosa... Yo vengo a ofrecerte mi corazón...




23 de maig del 2020

Espases de blat...

Hi ha un camí de cavalls vora el Fluvià, amb plataners a banda i banda, un recer de bac que avui descobreixo amb bona companyia. Camino a hores de des confinament, el sol s'amaga al Puigsacalm i un gran núvol combactiu em fa present que no és un dia qualsevol.

'Entre dubtes i renúncies mig estrafem la vida'. Les passes d'aquest capvespre, seguint el galop de cavalls i el somriure que et saluda a l'atzar. L'emoció a cada passa, les que no voldries, que aquest núvol combactiu s'hi ha instal. lat al cap i al cor. Fugir? Sobreviure.

Meandres, gorgs, a la memòria. Ens ha saltat pels aires l'ofec dels dies de confinament. No és la teva edat o la meva. És que no ets com jo i em caldrà fixar aquest mantra per tornar-te a veure.

S'ha esquinçat la relació, els espais ofegant els mots, potser hauria dit que algun avenc invisible ens ha separat. I déu-ni-do l'esquerda. No tornaran els dies feliços. O tornaran a batzegades.

Exili? No pas. La mà estesa? Al cap dels dies, why not? Prenc l'aire i la calma perquè retornen dins meu els cops visibles i invisibles. Si el present s'ha esfondrat caldrà cercar noves llavors en camps que encara són erms. Si vols plantar el blat, encara som a temps.

Maleïda connexió, maleït dispositiu, maleïdes tecles, giges, cants de sirena amb gifs excloents. Si el món abassegat de bits et fagocita, em rebelaré, amb espases de blat, amb el blau d'aquest cel que també és futur, i és respecte, per allò que, un dia dels molts dies, ens acosti... Si encara hi som a temps...

Miro de no oblidar les passes com espases, les teves, les meves... En la distància...

Les Choristes... Caresse sur l'océan...