Una mica... I prou...

Fa uns dies un dels homes que van entrar a la meva vida en època de prospecció em va escriure un whats. Hola Teresa, com estàs? El primer que vaig pensar és que anava afamat, comprovava si estava lliure de compromís per tornar a fer el que, al meu entendre, ens unia: sexe. Grata sorpresa. Després d'una conversa sobre els nostres fills vam tocar el tema sentiments i em va comentar que ho havia deixat estar amb una noia perquè ella no tenia clar tornar a iniciar una relació amb algú. El meu amic ha perdut la fe. Jo el vaig animar, ets un bon partit, i tu Teresa, jo? Estupenda. Me n'alegro, segur que ho deia de debò. Dóna senyals, de tant en tant, Teresa, que m'agradarà saber de tu. Bona persona, el meu amic. El vaig ajudar a trobar un corrector per a la seva tesina. Potser sí que tot no va ser sexe.

Avui parlava amb la meva companya de matins i cafè amb llet sobre els homes que ens agraden o ens agraden per segons quines coses. La meva amiga fa temps que surt amb un veí seu. El veí n'està molt de la meva amiga, comparteixen alguns viatges i alguns caps de setmana però... I sempre hi ha un però... No hi ha química sexual. Si fos en George Clooney, deia la meva amiga. Apunta alt la meva amiga, why not? I és clar que no és George Clooney. És un bon home, meticulós, generós i enamorat. Però ella... Ella no n'està. I no crec que el vegi mai amb ulls ardents. Potser l'únic que volen és afecte i una mica de companyia. Companyia sí. Afecte... No pas la meva amiga. Bé una mica... I prou.

Ens busquem o ens troben, els humans, i, com diu la meva psicòloga preferida, sempre hi ha algú més enamorat, més afectat si les coses van maldades. Que et reclamin pot ser un avantatge. Que necessitis la persona, no pas. Però qui no ha fet els dos papers de l'auca en el passat i en el present? De parelles de postal, n'hi ha poques. Però n'hi ha. Les admirem, algunes. Ens les mirem amb tendresa, d'altres. Les idealitzem, la majoria. L'enamorament és fugisser. I la convivència és o pot esdevenir rutina. Massa dies veient el mateix careto, que diu una amiga meva. Ai, l'enamorament... Com volem que sigui permanent? Permanent pot ser l'amor, aquest sentiment amplíssim que abarca el nostre univers, el propi i esdevé infinit, figurat... I desitjat.

Rellegia el missatge de whats del meu amic abans d'acabar aquest doll. 'A mi també m'agradarà saber de tu', hauria d'haver respost, però no, no l'hi vaig dir, només una icona, abraçada, i una altra, un petó. No ho sé si algun dia m'agradarà retrobar-lo al whats. M'estimaria més fer un cafè amb ell i parlar com ho fèiem, com ho vam fer quan vam contactar, com ho vam fer quan vam quedar, com ho fèiem quan ens acomiadàvem. En directe, sempre, el millor indret on les emocions són reals, a pèl i sense miratges...

'What's the matter with you feel right'... Redbone...  Come And Get Your Love...