Total de visualitzacions de pàgina:

27 de desembre del 2020

Equilibri...

Potser havia de ser així. I jo he volgut que fos d'una altra manera. Havies de trobar algú diferent. Voler ser i fer més del que pertocava a la teva edat. Hi ha qui no vol esperar i vol créixer de cop. Per tastar el que se suposa que cal viure més endavant. Ho volies fer i ho fas. I no hi ha cap resclosa que et faci asserenar el cabal. Tires pel dret.

Tirar pel dret és fer el que un vol fer. El que ha vist durant molts anys. Perquè és divertit perquè és més fàcil. Un repte, encarrilar un tren que va tan ràpid... És el viatge que vols? Tirar pel dret? És molt fàcil. No has de fer més esforç que deixar-te anar...

De vegades penso que no ets tu. Que potser t'he inventat. Potser he cregut que tot era per sempre, que no creixeries. He cregut en tu però qui ets tu? Si ni tan sols en conserves el nom. Com la Sara Jean, melodrama Sirk, imites la vida. 

No sóc la teva amiga, no ho sóc. Tampoc la teva enemiga, no és això. Sóc la teva mare, la que t'ha tocat. I tu ets la meva filla, la que m'ha tocat. I la vida ens fa caminar plegades. I el que donem és el que se'ns retornarà.

Saps què en penso? Hi vaig pensar ahir, mentre escoltava 'Tres en la carretera'. Parlava una dona, no sé qui, però va dir una veritat com un temple: 'cuando concedes el control a la vida aceptas lo que tenga que venir'. Té moltes lectures. Ella ho contextualitzava en la seva vida, un etern viatge pel món, una nòmada.

Per això ara que et miro, els cabells recollits, asseguda amb la guitarra elèctrica, intentant treure els acords de La Leyenda del tiempo, penso que aquest és el teu viatge, el nostre...

Equilibri?...