Ergo sum

Fa uns dies vaig tenir una discussió amb un amic per una qüestió lingüística. Canal? Whatsapp. D'una conversa senzilla i puntual vam passar a un tour de force abrandat. Jo vaig apel·lar al significat d'una paraula que havia generat la discussió, vaig remetre'm al diccionari, i vaig buscar totes les accepcions del mot però no en vaig trobar cap que coincidís amb l'ús que li havia atorgat el meu amic.

Al primer dolldemots que vaig escriure parlava de la presentació del DIEC de la doctora Teresa Cabré, magnífica al meu entendre, per moltes raons però sobretot perquè en l'actualització del Fabra es suprimien accepcions de mots que suposaven un greuge i una discriminació envers les dones.

El llenguatge no és innocent. Està carregat de sentits. I de 'depens'. Depèn del context, depèn de l'entonació, depèn dels referents culturals, depèn del registre... El meu amic afegia un altre 'depèn'. Depèn del sentit de l'humor...

De la lingüística vam passar a la política... Va parlar amb claredat. Ferm, mantenint les seves conviccions sense perdre l'etiqueta....  Dialèctica positiva. Jo també vaig mantenir les meves. Les polítiques i les lingüístiques. No vam arribar a un consens. Cadascú amb el seu posicionament.

Com que no teníem  massa temps per continuar la discussió vam quedar que reprendríem  la conversa un altre dia, davant d'una cervesa, per 'interactuar'... Em va semblar fantàstic, de fet vaig fer la proposta perquè cada vegada estic més convençuda que, per als temes realment importants, la presència física no és que sigui necessària... És imprescindible... Però no sempre és possible.

Ens cal temps. Temps per interactuar. Diu Emilio Lledó en una entrevista recent i a propòsit de la societat digital: 'puede ocurrir que en este agobio, inundación, asfixia, casi, de informaciones no tengamos tiempo para pensar, no sepamos pensar, no sepamos ser quienes somos'...

Mai no he desitjat tant interactuar... Pensar... Qüestionar... Saber qui som... Políticament... Lingüísticament... Davant d'una cervesa... 'Cogito ergo sum'... Invocant Descartes...

Debussy... Claire de lune... Molt especialment...

Màrius

No arriba als trenta... Balla amb l'esguard delerós de trobar-se amb el teu... Fa estona que empaita el teu desig, i malgrat la munió de gent a la pista i voltants a ritme del reggaeton saps que tard o d'hora... Tard o d'hora ve, és davant teu... Màrius... De Romania... Aquest m'agrades molt, aquest podem anar a fora i parlar...

Volies la nit, com tantes i tantes nits, aquells Velvets on triomfàvem, que mai ens van agradar els mateixos homes per una qüestió d'alçada.... I de gustos... No oblidaré mai aquella nit de Pujolràs, darrere meu, sentint-lo ballar, haver de marxar, quina llàstima vaig dir-te i tu, amb aquella resolució, 'nenes, la Teresa s'ha enamorat'... I caaaap a dins del Velvet... Et dec una de les millors nits i un dels millors amants...

Sempre has estat una dona molt atractiva. Has pres una decisió important, retornar a la dona que vaig conèixer un dia mentre entrava a classe de Brucart, tu envoltada dels nostres companys de carrera, vas saludar-me i ja va estar, es van acabar els excel·lents i van començar els que bé que t'hagi conegut, viure la intensitat, que sense tu, el viatge a Amsterdam hauria estat no impossible... No hauria existit...

Hem compartit tanta amistat que no ens l'acabem. També ens atreuen les xarxes socials, tu portes més temps i en saps molt més de perfils, de sinceritat, de m'agrades però ara no, de tants i tants xats, trobades, complicitats... I ara que ballem i que parles amb ell, dolcet Màrius, tant és l'edat, i tant, mai no ens ha importat... Estem estupendes. Estàs estupenda.. Que prou ho sap en Màrius, delerós d'una nit amb tu...

Per a l'amiga amb majúscules, per aquests homes sorpresa que vindran i que et mereixes...

US3... Cantaloop... Do you remember?...

Of time...

Fa uns dies vaig sopar amb un amic a un dels locals que més m'agraden... Gràcia en té un munt, però el Salambó... M'encanta... Aquest exotisme que evoca el nom i el bon gust d'un interior de fusta i savoir faire... El recordava entranyable, com fa un munt d'anys, Barcelona la nuit, les meves amigues i jo compartint copes, trenant converses, abraçant la matinada...

Sempre és un gust assaborir viandes, somriures, segons de complicitat... Et ve de gust un verdejo?  Molt. Fresquet. Bona collita, com el meu amic, aquesta sensació de fer molts anys que parlem, que xalem l'un amb l'altre. Costa de trobar noves coneixences que et donin bona vida, bons moments, que vulguin aprendre amb tu, de tu... Són les amistat de maduresa, quan no calen tant les paraules i sí els bons moments compartits...

Una trobada de cine i sopar a dues bandes. Un Verdi de tarda, un univers que estimo de fa un munt d'anys aquest cinema que no puc deixar de sovintejar, la màgica  pantalla que mai no decep.  Tries tu la pel·li, intuïció, que ens agradi... Com que la combinació Firth & Law em seduïa, vaig proposar Genius (L'editor de llibres).

Genial Thomas Wolfe. En prenc nota, Of Time an the River, propera lectura, of course... Les bones descobertes sempre duen a descobertes excepcionals. La creació, la creativitat, la simbiosi de la passió i la raó, no poder aturar els mots ni l'escriptura, sentir que darrere un discurs caòtic s'amaga la novel·la, la narració essencial.

Em va frapar el rerefons, quan aboques tanta passió no tens límit. Aquest garbuig de mots i fulls, la creació desbordada, el fil finíssim de la genialitat que frega la pèrdua del sentit de la realitat... Hi ha persones capaces d'enlairar-nos, amb actituds vitals, amb mots que delecten els sentits...

Glopet de verdejo, the last, tiramisú i coulan... És un gust poder compartir un cinema amb tu, diu el meu amic mentre sortim a l'exterior glaçat... Et demano un taxi, i ara, transitaré a peu, somriu, una vetllada magnífica... Segur que no vols venir a casa, ja li he promès a la meva amiga, que dormiria a la seva... Doncs t'hi acompanyo...

Caminem junts Torrent de l'Olla avall... Perill, cantonada Venus... Adéu, fins aviat, un plaer, fins la propera...

Of time... El temps del nostre temps, tan fràgil, tan intens...
  
'Someday he'll come along'... Sara Vaughan....... The Man I Love 

Amb majúscules...

Tarda d’hivern creixent de llum en el decurs dels dies. Camino per l’avinguda dels plataners despullats que mena a la Coromina... Un potrell pastura calmós... El mestral acaronant els cabells, aquest buf al coll, imprescindible... Enfilo el pendent fins a la Casanova. En un tres i no res acolliré el captard... Però m'aturo i sec al revolt màgic que més m'agrada. Com es perfilen les serres del voltant... Seuries tan a gust al meu costat...

Cada dia que ens veiem s’hauria d’escriure amb majúscules. Ben amarats de desig... Allò que volies, que volíem molt abans de topar l'un amb l'altre, una passió que ha anat prenent cos durant els darrers mesos. Em ve a la memòria un diàleg de Blade Runner, ‘la llum que brilla amb doble intensitat dura la meitat del temps'. Gaudim-la.

No som més originals que altres amants: paraules que suren en molts cercles viatjant del teu desig al meu; teixits d'itineraris que ens ve de gust compartir; el cos, l'olor, el tacte... Que abans no et dius adéu ja et trobes a faltar...

M’atrapen els segons que han fugit entre els mots... I torno a casa, al recer, a l'alenar del que vindrà: cuinar junts, mirar el capvespre amb les teves mans llaçades damunt el meu pit, capbussar-nos en un bany de tendresa...

Darrer segon de claror...  Preservo els tresors que he collit en el camí més curt d'aquesta tarda tan curta... I acullo la nit bategant damunt el riu i el pont...

Sade... Nothing Can Come Between Us...

Llavors invisibles

Inici d'any... Gener de gebre a les mans, de natura, de converses, de solitud... Un any de retorn de llavors invisibles... L'any dels cinquanta anys, el temps de molts temps alhora... 

Bons propòsits. De tant en tant alegrar el cor, guarnir-lo de diumenge i dur-lo a balls de capvespre. Sona bé, sona molt bé, poder atansar el temps i alentir-lo, si no fos perquè no deixes d'imaginar...




Primera caminada de l'any, un ascens al Pla de Ravell, Bisaura, indret proper que empeny al sender dels tres castells. Enfilar el camí d'un pendent també anímic, seure damunt l'herba, Sant Quirze apamat... Immensitat circular, dels Munts a Bellmunt... Detalls... Beuratge 'magic' a la font del castell... Senyals? Un pit-roig seguint les meves passes, manyac... Encert? Quan t'omples de natura totes les cabòries s'esvaeixen... O gairebé totes...

Segona caminada, Serra de Prades, La Mussara... Fascinant descens als Avencs de la Febror. De nou un senyal, un altre pit-roig a tocar... Silenci compartit, admirar la immensitat d'avenc de roca, endinsar-te a la cova, frontal descobrint infinites espurnes a la roca, estalagmites calmoses... Un fil de llum a la superfície llunyana.... Coronar la caminada amb una ferrata catàrtica....



 

Present.... Un dels meus plaers preferits, les mans calentones abraçant una tassa de cafè amb llet... Un altra, el teu foc d'hivern...


 

 

Estrafet

Vaig sopar fa uns dies amb uns amics a Ripoll. A la taula del davant, l'home estrafet, un personatge mediocre però amb poder, sopava distès... Fa un munt d'anys que el conec, empaitava alguns companys de classe, menyspreant-los, especialment a una persona a qui estimo molt. Classista... Cínic... I uns quants apel·latius més que el temps no solament no ha apaivagat sinó que ha intensificat.

Sopant. Distès. A les seves mans un projecte que pot malmenar un indret meravellós... Un projecte que duia a la cartera de la mediocritat des que es va iniciar a la política pel camí de l'ambició, amb la ignorància per bandera i gens d'amor a la terra i a les persones honestes que la defensen...



Posar-me dempeus. Recordar-li qui és, qui tan sols és, qui amb prou feina és. Dignitat? Debades. És tan llaminer el poder... Són tan llaminers els guanys de l'especulació... Crisi? What crisis?

Un amic meu diu que l'home proposa i Déu disposa. No en sóc, de creient malgrat que vaig tenir una formació religiosa. La mateixa que va tenir l'home estrafet. Vull creure que aquesta disposició divina donarà suport a la justícia de les dones i homes que estan lluitant per preservar allò que la mediocritat de l'home estrafet vol malmenar.

Avui com aleshores i a qualsevol indret ben nostre no deixarem 'que ens arrenquin la terra'...

Esquirols, Sciurus... Torna, torna Serrallonga...