Total de visualitzacions de pàgina:

31 de maig del 2019

Interrogants...

Fa uns dies una amiga meva, lectora incondicional i escriptora vocacional, va comentar-me que tenia una idea per a un nou relat. De fet un dels meus dolls l'havia inspirat. La meva amiga em va enviar un whats. El nou relat aniria de dos desconeguts que es coneixen a la xarxa. Tu creus que es demanen quina feina fan? No cal ser massa entès de xarxes, de portals de contactes jo diria, per donar resposta a la gran pregunta. Sentit comú, vaig dir-li. Tu què faries? Potser calia fer una altra pregunta... Per què i amb quina finalitat? D'això en diem la motivació dels personatges.

La meva amiga escriu des que era petita però tot just ara es planteja publicar, guanyar un premi, dedicar-se, chi lo sa, a l'escriptura professional. Va fer un curs per aprendre'n la tècnica. Com l'Alice de Woody Allen. Memorable la nit que Alice prova d'escriure i no se'n surt. Ha d'aparèixer la musa, gran Bernadette Peters, la inspiració, l'única cosa que no es pot ensenyar... L'ofici, importantíssim. Escriure, a raig, quan vingui de gust. Les ganes de lectors, inevitable...  El desig d'aprovació... Gran leitmotiv. La inspiració? El món que ens envolta, el món que veiem, el que sentim. Ningú com nosaltres per escriure'l.

Entra a un portal i t'inspiraràs, vaig aconsellar a la meva amiga. Va refusar el meu consell per por que la seva parella descobrís qui sap què. Dona, només et documentes. Em va reclamar una resposta, impacient, es demanen sobre la feina o no? No cal. O sí. Sentit comú, noia. Vaig recomanar-li un cop d'ull a la sèrie Cites, un bon exemple de trobades de desconeguts a la xarxa, algunes més reeixides que d'altres.

Escriure sobre el que no saps, ja ho deia una meva profe de guió, no és recomanable. Hi ha risc que el teu relat no sigui creïble i que els personatges es moguin més per la motivació que tu vols o que voldries. Podem escriure el nostre món i compartir-lo amb els altres. Podem escriure el que coneixem que són les nostres emocions, no gaire diferents entre humans. I si no sabem o no coneixem, ens documentem.

Espero amb candeletes el relat de la meva amiga. Com també espero i confio que algun dia faci el pas d'entrar al món que habita, buscant el camí que la dugui al bell mig d'ella mateixa, al passat que ha dibuixat qui és, a tot el que va viure, original, ningú com ella per crear la novel·la que voldríem lectores i lectors com jo. Només ella, com la Grandes, la Martín Gaite i tantes escriptores que hem llegit i admirat, per parlar del que ha viscut, del que ha sentit, del món que ens enlluerna, d'allò que ens ha fet mal, del que reconeixem, del que acceptem, d'allò que no oblidem, que ens defineix com a persones i com a creadores.

Escriure un relat, una novel·la... La veu, el to, el què, el com, el quan, el per a qui, i, molt especialment, el per què.

Bernadette Peters... Alice... Sublim...


Vídeo de alice woody allen bernadette peters


26 de maig del 2019

L'esforç, les passes...

Prenem decisions. De vegades a contracor. I avui mentre feia un cafè a la terrassa davant un Puigsacalm coronat amb la primera claror del dia he pensat que no cal  forçar la motivació. No cal. Deixar fluir els pensaments. I prendre decisions.

Convé la solitud. Convé trobar el que ens fa viure amb plenitud. Trobar l'autoestima que hem perdut perquè el temps o les circumstàncies l'han bandejat. Recolliment, reflexió, admirar els verds i els rocam. Som més a prop de l'aire i d'allò que ens empeny a somriure i a estar en pau amb un mateix.

De vegades ens perdem perquè no valorem l'esforç, les passes i els moments que construeixen qui som i per què som el que triem. Quan algú decideix per nosaltres, on és la llibertat de ser qui volem ser?

Decisions. I acceptar que els altres tenen i prenen alhora el camí que està per descobrir. Projectar futurs que no són teus en el desig de facilitar i aplanar el que som capaços de fer, acostuma a topar amb la realitat.

El somni és teu i no dels altres. El camí és teu i no dels altres. La voluntat de ser i fer allò que vulguis ser i fer. Guiar és necessari. I que l'altre alci el vol si és el que realment reclama.

Darrer glop de cafè... Avui, és temps de reflexió... Avui és temps de prendre decisions... Lliurement... Imprescindible...

Richard Bona... Please don't stop...




9 de maig del 2019

Only for our eyes

Penso en tu quan van maldades. Quan omples l'espai d'un record encara tendre. Segur que has esborrat el meu rastre. Per part meva, els dits ja no dibuixen aquells mots secrets  'only for your eyes'.

Els tinc guardats. Desats. Què vols, defecte professional. Ben enlairada, des del minut zero. Teresa, com et passes, somreies. Des del minut zero. Una virtualitat in crescendo. Un futur, el teu, del qual ja no en formo part.

Defugir del present? Sóc responsable dels meus actes, de les meves decisions. El que passa és que la vida és capriciosa. Com els pensaments. Com algun vers d'algun poema. 'T'evocaré lluny'... Súnion desitjat...

Algun dia ens tornarem a veure, a l'atzar, al present real. Potser faràs veure que no m'has vist, potser faig veure que no t'he estimat.  Imatges, records, moments d'un instant, el recer indescriptible que vam gaudir 'only for our eyes'...

'Eu só sei que amei'... Djavan.... Flor de Lis