Total de visualitzacions de pàgina:

31 d’agost del 2016

De bat a bat

Et puc trucar? Uns breus segons i sona, silenciada, la teva trucada. Vertigen... La meva veu tremolosa, quatre dades, i en un quart de segon penso: per anar on i amb qui? Repasso la bústia... Per què, en el llarg decurs del a poc a poc que reclames, els teus primers mots, la teva primera emoció, l’espontaneïtat del teu primer missatge es van esvaint?... 

No tinc la teva presència, ni el teu contacte... Només la teva veu a molts quilòmetres, el teu perfil atractiu, certament, gairebé perfecte...  Diu el Diec2 que conèixer és tenir una idea més o menys completa d’algú... I entre definicions anem perdent el present més immediat...

Quan algú posa límits, atura l’alè i prem molts frens, tanca portes. I a mi que m’agraden ben obertes, de bat a bat. A casa n’hi havia un munt... Potser per això transitem, que ‘el temps és el Leteu’... 

  

You Don't Know Me... Norah Jones...

Vídeo de You Don't Know Me norah jones 





26 d’agost del 2016

El fil d'un propòsit

Ensopegar-te de nit
seduïda per l'entusiasme... 
I a l'hora de proposar trobada, 
horari de nens invertit.
Del xat al whats. 
I et fas invisible. 
No fer cap passa endavant,
empassar-me'n les ganes.

Resultado de imagen de tristeza
lamentesmaravillosa.com


Tornar a ensopegar
amb els teus mots
amb llum de nit
i d'atzar.
El fil d'un propòsit
s'enfila
vorejant els pensaments,
descobrint revolts...
La mateix conversa
viatja per l'instant
escadusser
que em dediques.



S'han amagat els mots?
el tempo?
la melodia?
Déjà vu. 
Deconstrueixo el teu discurs
llegint entre moltes línies:


M'estimo: important l'autoestima.
Més: mai no en tenim prou.
Que: l'etern relatiu encapçalant la subordinació més objectiva.
Ens: ésser plegats, ambdós.
Coneguem: socràtic enigma, curiositat.
Quan: inici temporalment físic.
Puguem: si volem.
Quedar: quiets.
Tots dos: alhora, insieme, together, ensemble...
Segur: darrere una coma, sense cap dubte. Sense... Qui dels dos insegur?



Si tu me dices ven... Certament... No ho deixaria pas tot...





24 d’agost del 2016

Variacions

Nocturna pesca. Les barques, botons blancs enmig d'un mar de plata amb fons de cortines d'aigua. De tant en tant s'il·lumina el cel del teu rostre, el teu esguard que somriu al meu, confosos en l'onada, de tornada al port.

Dolcet. Com el vi  afruitat que bevem a glopades intermitents mentre Bach ens duu les notes al bell mig de la conversa. De moltes converses que trenem, una darrere l'altra, amb parèntesi de silencis al jardí del teu recer. Somriure de nen. Sorpresa de nen. 'Que bé que s'hi està al teu costat', dius calmós.

Gustós. Vols? Et ve de gust? Què et sembla si?... Preludi de suite a quatre mans. Capvespre... Sents l'escalfor? Creixent melodia, viatge per les onades de la teva pell, sense tocar-la, només intuint-la... I encara et dónes més.

Una nota, dues. El teu mar és infinit. La saviesa dels anys... I tu ets tan mestre... T'expliques, raones, molt, moltíssims exemples, amb aquest to de veu suau, el teu món mariner que desconec... T'escolto encuriosida.

Per què bol? Somrius. Allà on fas calada, on les mans enxarxen, recullen, acullen i deixen anar... Una mica... Vertigen... Aquest adéu que no és mai per sempre. Perquè quan som al nostre espai segur, som capaços de situar les emocions i valorar el que hem viscut, el que hem sentit, el que hem teixit en un futur de qui sap què...

Glenn Gould... Bach... Variacions Goldberg... Amb els ulls clucs...


Vídeo de variacions bach glen gould

12 d’agost del 2016

Pluja d'estels

He estat esperant uns dies el meu estel fugisser... Va emergir de la volta d'un firmament abassegat d'estrelles amb llum pròpia. El vaig ensopegar novell, tastant, fruint i més... I va desaparèixer... Sense rastre... Por de perdre l'espai serè?

De tant en tant un estel fugisser cau al teu univers, de nit, curull de llum, les espurnes a flor de pell i un hàlit seductor bategant amb força... Cau rabent, fa pòsit i s'instal·la al cor perquè no l'oblidis mentre ell ja t'ha oblidat a l'instant. Fugisser perquè en la seva cursa s'endu tots els sentiments que hi has abocat... Ja pots esperar-lo a trenc d'alba, que és esmunyedís. Ara sóc ara no hi sóc. I esperes que torni a enlluernar-te. Però el procés sempre és invers. De molt a poc, a no res, a res.

Avui tinc la sort de compartir amb uns amics d'aquells amb majúscules aquesta nit de Sant Llorenç. Per què ens enlluernem? Perquè volem sentir-nos brillants. Debades. La llum que brilla amb més intensitat és la que brolla d'un somriure, d'uns mots sincers, de la claror d'aquesta nit, nit de pluja, pluja d'estels...

Órla Fallon.. Cad E Sin Don Te Sin...




8 d’agost del 2016

Agnès

Vespre de lliteres, d'anades i tornades, urgències, compàs d'espera... Hores que no passen però sí les companyes de box de la meva nina que, enfebrada, mig somriu, les galtes vermelles... Incertesa...

I arribes tu, Agnès, els cabells rinxolats, dos anyets i mig, un belluguet, cametes escardalenques i veueta enjogassada... De seguida connecteu, xerra que xerraràs, m'alegro molt de conèixer-te, jo també, té el meu nino...  La teva àvia, l'Àngels, m'explica, els ulls amarats de malaltia i néta. Sang a l'orina... Mal prognòstic. Però somriu, un somriure dolç, serè.

Ens traslladen a planta, davant per davant. Casualitat? Quin encert el verd de les parets amb dibuixets i les rodes dels penjadors amb ratolins pintats... Verd arreu, com verdes són les plantes de debò, la natura que trobes a faltar... 

Impecable l'equip que ens guareix, que vetlla per tu Agnès, de nit, quan el silenci amara cada habitació, poder atendre els teus xiscles, la veu d'espant davant les punxades, inevitables, el cosset tan menut, tan fràgil. L'endemà al matí, la porta entreoberta, l'àvia juga amb tu, bufona, que bé, entreu, entreu, menuda Agnès, reviscolada, somriures, ninos i llibres, rialles...

Quart dia, la porta oberta, el llit acabat de fer... L'ambulància se t'ha endut, ja veuràs que divertit Agnès, és com anar amb autobús. I jo que sento no haver-me acomiadat, Àngels, tant de bo moltes coses, tantes...

Per a tu, per a l'Agnès, molt especialment...


Vídeo de duerme negrito