En els mots, els sentiments...

Obre l'arxiu. 'El moment d'un instant', la conversa que llegeix de vegades, quan vol fer present l'home de qui es va enamorar. Com va picar-li l'ullet, com va obrir-li el xat, els perfils que llegien mentre parlaven... Va aparèixer en el moment just, en l'hora justa, en aquells segons abans de tancar l'ordinador pensant que la nit havia de ser una nit com les altres...

Quatre-centes vint-i-quatre pàgines. Una obra d'enginyeria emocional... Sóc més d'imatges i records, va respondre ell quan va enviar-li l'arxiu. Ella, ben al contrari, l'havia llegit de cap a peus unes quantes vegades. En podia citar fragments sencers, esplaiar-se en els mots, els sentiments. En l'amor no correspost que havia mogut l'univers. El seu.

Un contrasentit. Amb els esforços que va fer per allunyar-la... I ella somiant. Sobreviu de l'amor que rep cada dia. No pas d'ell. De vegades ni tan sols se n'adona, de vegades es pregunta per què, com si no li hagués donat prou respostes. Però allà hi és el sentiment...

Triar què vol recordar. Triar tot el que ha volgut i no té.  Continuar pensant que no s'omplen tants d'espais en una pantalla si no és perquè de tant en tant, molt de tant en tant tot es mou per dins.

Quan està trista escriu. Li escriu. I esborra i torna a escriure. O guarda l'alè contingut. I així va omplint pantalles de notes atapeïdes d'ell o de tots dos. No és perquè no el cregui és perquè si deixa el llast ja no podrà somiar...

Corinne Bailey Rae... Like A Star...

100 likes a Instagram

Aquest cap de setmana he coincidit amb la meva neboda, alumna de 4rt d'ESO. Mentre fèiem temps abans de dinar, la meva neboda llegia uns fulls de quadrícula, els apunts, què estudies amore, el Modernisme, meravellós, tinc examen dilluns, em va encantar, gran Jordi Castellanos. Sap greu la pèrdua dels bons mestres, vaig lamentar. Has llegit Els sots Feréstecs? Josafat?... La meva neboda va somriure. Només tenim els autors i una mica d'explicació, va respondre. Vaig esplaiar-me parlant dels modernistes, l'artista messiànic, la llibertat davant el determinisme social, la natura reflectint l'estat d'ànim dels personatges...

La meva neboda resseguia els apunts, em mirava, afirmava amb el cap, somreia... Vaig recomanar-li La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, una novel·la magnífica que vaig llegir quan tenia la seva edat, tirant de biblioteca, per motu propi. Sublim. La tinc a casa, te la portaré per Nadal i la llegeixes. Per gust. Perquè aprendràs... Va somriure, la meva neboda. Al cap de dues hores la tenia davant meu al sofà, els ulls fits al mòbil, escoltant Rosalia...

Motivada, devia pensar quan m'entusiasmava explicant el bo i millor d'un corrent artístic que ella havia d'estudiar per obligació... I no heu llegit cap llibre?... Com pots gaudir i explicar el que van viure i sentir Raimon Casellas o Prudenci Bertrana mentre construïen els seus personatges? Vaig adonar-me de l'abisme que ens separa a la meva neboda i a mi...

Mirant d'escurçar-lo, l'abisme vull dir, vaig cercar a can Google i vaig descobrir una noia de 26 anys que ha triomfat i triomfa. Flamenc, trap... Rosalia, 'marcando estilo', la veu, el ball, l'impacte, el rerefons social, la beta mediàtica, com la van rebutjar per desafinar quan tenia 16 anys, com ha treballat de valent per ser una estrella... Rosalia brilla a Instagram, un univers paral·lel ple de likes, youtubers, i influencers, dos termes que la meva neboda fa servir constantment. Potser perquè és un personatge del segle XXI, té 16 anys i vol brillar. I res més?

Ahir escoltava al 3/24 una entrevista d'en Grasset a Joan-Pere Viladecans. 'El llibre, l'obra artística, no és res si no es llegeix, si no es contempla', deia Viladecans. Què faria en Fraginals al segle XXI? Posats a ser motivats, voldria ser lliure, lluitaria per ser-ho, que és el que volem bona part de nosaltres.

Vaig prometre a la meva neboda que si llegia la novel·la fins al final li regalaria 100 likes a lnstagram. No cal, tieta, va respondre rient. Doncs porta'm en Jordi al segle XXI. Te l'imagines? 'La llibertat  davant el determinisme social'. Te'l portaré, tieta. Prenc nota. Amb una mica de sort el petit gest d'escoltar-me, motivada o no, de llegir, motivada o no, pot arribar a crear un conjunt de connexions neuronals que, amb encara més sort, quedin fixades al seu caparró adolescent.

Diu Rosalia que 'me gusta ver lo bonito de la imperfección.Yo reivindico la emoción como lo principal, lo primario'. Som el que cantem, el que escoltem, el que sentim... El que llegim?

Prenem nota.

Malamente...

Banda sonora...

Sec al costat de la finestra, els ulls clucs, aquestes matinades de tren, d'inici de setmana... Mentre el vagó es va omplint, baladrejo els pensaments, els darrers dies viscuts amb la família... Els àpats, les converses, els balls compartits, tant és l'edat, és la complicitat i aquella cançó que t'estimes i comparteixes. Nits curulles d'estrelles, lluna creixent... Dies nets i clars, caminades cercant el millor horitzó.

Endormiscada... Desitjos? No em fa res esperar... Del futur, la sorpresa més plaent... No em fa res acceptar... Que els somnis topen amb la realitat i es fan a miques... No em fa res admetre... Que cada persona tria... No em fa res assaborir... Els moments, els mots que vam viure certs dies, certes nits...

Obro els ulls, el vagó ple de gom a gom. L'esguard sensible a l'atzar... Els petits detalls que comencen amb un gest, amb un somriure incipient, subtil, sincer...

Gospel. Avui banda sonora imprescindible....

Juanita Bynum... I Don't Mind Waiting...

Del que vivim, del que llegim...

Llegeixo aquests dies La llibreria de Penelope Fitzegald a un dels meus recers més preuats: la terrassa de casa i en un dels estats que més m'agrada: la solitud. El secret de la lectura és que el cap estigui ben serè i obert a l'univers literari que et proposa l'autor, l'autora en aquest cas. Un llibre ben escrit... Prenc nota d'una frase que em defineix: 'en su arduo avance de una duda a otra'. Algun lector o lectora d'aquest doll farà un somriure. 'Sempre canvies de plans'... El dubte o la por, emocions, inevitables.

'Allò que potencia una emoció és que el cos estigui activat. Quan sentim de debò, hi ha una revolució interior al nostre cos', diu Ignacio Morgado a Emocions corrosives, un llibre recomanat per una persona magnífica i gran coneixedora del comportament humà. Al llibre, Morgado dóna alguns consells perquè el nostre cervell pugui mantenir a ratlla determinades emocions. 'Només una altra emoció més poderosa pot treure una emoció forta'. Intel·ligència emocional? Morgado remet als clàssics: Marc Aureli, Meditacions: 'La vida és allò que fan els pensaments a la nostra vida'.  I un altre clàssic, Gracián, L'art de la prudència: 'no vivim si no sabem'.

Allò que aprenem del que vivim, del que llegim. Tanco La llibreria, el munt de mots que encara em queden per gaudir. I penso en les emocions, en la raó, en el dubte, en aquests capvespres que la tardor avança...

Karajan... Mahler...  Adagietto Symphony 5...