Total de visualitzacions de pàgina:

29 de juliol del 2016

Diatònica


'Sense modificacions cromàtiques', m'explicava un amic ahir. L'escoltava, m'agrada, en sap molt d'acordions i acordionistes. Fa tres anys que n'acull a la casa pairal on viu. Trobada d'acordionistes que, en el decurs d'una setmana, i a l'era rústega d'acústica privilegiada, viuen amb intensitat tallers, melodies de la contrada, polques, masurques, música i dansa... Quin privilegi ahir, capvespre de concert senzill, jam d'acordionistes, sopar de germanor, converses, retrobaments...

El meu amic ens va atendre com atenen les persones generoses. No passa el millor moment. Ha partit peres amb la seva companya i té la mirada trista, el posat fatigat, la veu sense gaire esma però fa les mateixes abraçades de sempre, de debò, estrenyent-te, profund el sentiment, ferma l'amistat. Entenc la melangia, entenc el desconhort... També de la seva companya que ha pres la decisió d'allunyar el cor i els sentiments a l'altra banda de l'Atlàntic. L'amor... Tons... Semitons... La dansa més primitiva...

Vam tornar a casa caminant de nit sota un cel atapeït de constel·lacions, una melodia d'estels dibuixant la volta del firmament... Dúiem lot però de tant en tant ens aturàvem i ens quedàvem a les fosques, amarats d'estrelles, una via làctia escampadament difuminada, el millor itinerari de sentiments brillant a la foscor...

La Diatònica a Portavella... Jornada platxeriosa... Gaudiu-ne...


 Vídeo de diatònics portavella

18 de juliol del 2016

Piano, piano

Defectes de fabricació? Me'l miro. Sempre he agraït les nostres converses de tarda d'estiu, mentre caminem i descobrim que aquesta cruïlla o aquell corriol continuen menant al destí que ens proposem: una bauma, una ermita, el riu de salts d'aigua constant, pinedes, fagedes, bac, solei. 'Defectes de fabricació', reafirma. Somriu. I l'experiència vital?... Aprenentatge...

Resultado de imagen de àngels bassa dona't
Us proposo llegir l'Àngels Bassas. Vaig gaudir-la davant per davant en el decurs d'un sopar, fa un munt d'anys... Dona magnífica, un mocador al cap, rostre atractiu, veu seductora, dona excepcional... Teatre, conte infantil i ara una novel·la que m'encanta i que comparteixo amb vosaltres.




Juliol epistolar... Virtual... Aquests dies rostres nous, agradables sorpreses... Que bé poder esdevenir fada nocturna, defensar el català amb un somriure, que et besin els peus a la sorra amarada, que et saludin a l'atzar i, junts, descobrir una veu de música apassionada...

Juliol canicular... El sol i l'aigua acaronant els dies i els capvespres... Una mica de cinema, concerts, sopars, platges, intimitats... Escoltar la vida... (o era sentir-la?)...  Són els plaers de l'estiu... Lentitud... Piano, piano...

'Provant de caçar estels'... Jordi Torné... Coses petites...



Vídeo de coses petites jordi torne

12 de juliol del 2016

Capvespre a Cavtat...

Capvespre a Cavtat... 'T'evocaré lluny'... Sortosament... Perquè aquest Adriàtic m'acull amb placidesa mentre el sol llisca suaument, com el temps d'una tarda que minva... Faig memòria dels dies a la Croàcia que recordava vagament, fa un munt d'anys, quan els balcans ja es fragmentaven i agafaves trens de descobertes... La mirada era molt més ingènua... Diferent intensitat... Ara el sol minva amb quietud...

You go to my head... Ahir eren revolts de nits d'estrelles, de tornada a Dubrovnik, vorejant la melodia, un munt de pensaments contradictoris i el cap del meu tresoret adormit damunt del pit, 'com un coixí', abraçant Morfeu. La finestra... Més enllà... Cada revolt una incertesa... Qui vol la nit? Hi ha silencis nocturns de tornada a l'Stari Grad...Quina fortalesa. El foc, l'impacte del passat que trepitges sense adonar-te'n.

Comiat... Surant damunt l'aigua, entre les barques ancorades, l'adéu del dia, l'instant intens. 'To my head'... Les respostes no són sempre les més assenyades ni les més convenients per molta empatia que sentim. Hi ha moments nostres i de ningú més...

'Like a summer with a thousand Julys'... Chet Baker... Imprescindible...



https://www.youtube.com/watch?v=xmJ33CHAYhY&index=1&list=RDxmJ33CHAYhY











2 de juliol del 2016

Presto, insieme

Matinada... Inici de vacances... I tot d'un plegat el teu somriure a la pantalla... Quina sort... Què hi fas a aquestes hores? No tinc son. Jo tampoc

Escrius tan ràpid que costa seguir-te i de vegades s'encavalquen els mots... Compartim el temps, el no-temps que dius tu. Entre matemàtiques i idiomes teixim la nocturna idea que tan sols existeix el moviment. Amb molts arguments que escolto, com ho faria si hi fossis davant meu.

Nit d'inici de vacances. Com que no m'ho acabo de creure exclames: vacances, Teresa. Bons propòsits aquesta nit... Bona música. Anar a la platja... A la platja? Ara? Quin fred... T'imagines? Anem-hi? Estigues a punt que et passo a buscar... Llàstima... Quarts d'una i uns quants túnels de distància....

Com agraeixo aquest atzar, perquè en saps i molt de tranquil·litat, poder respirar cada alè que flueix dels teus mots... 'L'important a la vida és adonar-se'n que només estem obligats a que es mogui el nostre cor', dius.  Me la deixes? És ben teva.

Generós. Destrio. Els teus mots. 'Aprofitar els dies que vindran, el dolce far niente.  No fer res, i d'aquesta manera ho farem tot. Sense pressa... Sense por... Sense pensament'... Tantra? Respirar... I diria que deixar anar el neguit... Alliberament...

Haurem de compartir-lo, aquest escrit,  perquè és tan teu com meu, perquè me n'adono que hauria estat veramente bellissimo andare a la Toscana, presto, insieme...

Dzien kuje bardzo... A tu... Tornarem a coincidir? La sorpresa... És una llebre...

Grover Washington Jr... Just the two of us...


Vídeo de just the two of us