Total de visualitzacions de pàgina:

24 de maig del 2014

Un munt de tresors

Fa unes setmanes, mentre feia un volt a la vora del riu, vaig ensopegar un grupet de persones dempeus, en rotllana, damunt l'herba, els ulls tancats, les mans dibuixant onades d'aire... Et vaig reconèixer. Movíeu el cos molt lentament i quan vau quedar quietes, a poc a poc, vau anar obrint els ulls...

El cercle es va anar desfent. Mentre la majoria del grupet comentava l'estat de serenitat, la sensació de plenitud i d'equilibri tu et vas acostar, vas mig somriure i em vas abraçar... Feia dies que no ens vèiem.Vam seure en un banc, davant del riu. I m'ho vas confessar, afluixant el to de veu...'El meu home em deixa... Se'n va amb una altra dona'... 

Present. Ni tan sols passat. Era un fet. Una realitat. Quin desconhort... Quan l'home que estimes et pren l'amor compartit i l'aboca en una altra dona, amara d'oblit els anys i empeny un viatge sense tornada... 

'No hay extensión más grande que mi herida...' deia Miguel Hernández.... Com una esquerda. La sents tan endins que sembla que no l'hagis de guarir mai més. L'amor té moltes vessants. Però què en fas del desamor, del menyspreu de l'altre? Sobrevius... 



No m'he pogut estar de tornar a llegir  Sense trampes, sense presses. Un doll de mots que m'ha recordat el teu estat incert davant l'engany i la pèrdua d'un equilibri que no imaginaves.

Ets una persona important, una gran mestra de jocs i cançons... I has educat, amb tenacitat, un munt de tresors... 

Perquè sempre m'ha agradat el teu taranna obert, noble... Jevetta Steele... I'm calling you... molt especialment...






15 de maig del 2014

Millor quan improvises

Avui la sil·lueta dels Munts s'ha llevat amb pluja. Quin plaer gaudir d'un dia mig emboirat fent una de les activitats més gustoses que conec: esmorzar amb una bona lectura al costat, en aquest cas una revista de fa uns quants dies, d'aquelles que redescobreixes al revister i que et ve de gust fullejar.

De glop en glop, d'article en article, faig un itinerari més que plaent... M'aturo en les paraules d'Albert Vila, un guitarrista de jazz. No el conec. Curiositat. Cerco alguna peça seva i trobo un enregistrament al Jamboree. Escolto Gym-Jam... Sona bé. Sona molt bé.

Continuo llegint. És una entrevista. Sempre he pensat que el jazz és com el firmament, no te l'acabes. Diu l'Albert que la vida 'és com el jazz, millor quan improvises'.  Esborro agendes imaginàries on tot semblava que havia de formar part dels immediats dies. I escolto els acords puntejant l'espai, el crescendo de notes, ara la suau i íntima conversa, cada instrument diu el que sent, el que viu, i tornen a confluir, i es retroben, de nou...

'Tots sentim ganes de crear'... Esbosso un somriure.  Acarono un paper... Preludi... Molt a  prop del que m'agrada, del meu element, deixo anar els mots... 'Fugir del clàssic, de l'estàndard, descobrir una visió diferent'...

Albert Vila... My favourite things... Un plaer...

https://www.youtube.com/watch?v=xOHusR0Tbl4

8 de maig del 2014

Somnis per descobrir

Tren de tornada a casa... Contraportada... Tanco i deso el diari a la bossa... Connecto el mòbil... És moment d'amistats... 

mujeres que corren con los lobos-clarissa pinkola estes-9788498720778Em sedueix un missatge d'una amiga que em convida a un taller al bell mig del solstici d'estiu, Dones que dancen amb llops. M'agrada. El nom em duu al títol d'un llibre que vaig llegir fa uns quants anys i que em va donar moltíssimes pistes del que som, del que sentim, del potencial que tenim. Un llibre on els estereotips es qüestionen. Un llibre d'anhels i passions que flueixen al voltant dels nostres desitjos:  Mujeres que corren con lobos, de Clarissa Pinkola La dona que corre amb els llops, sense trampes, amb la fortalesa d'una dansa antiga, sentint molt proper cadascun dels elements que l'envolten.
la princesa que creia en contes de fades-marcia grad-9788475843315

No puc deslligar la lectura del llibre de Pinkola amb la d'una altra petita joia, una faula de Marcia Grad, La princesa que creia en contes de fades. Encara recordo l'emoció de veure'm reflectida i molt en el viatge de la Victòria, aquesta 'princesa' que aprèn a prendre decisions i que es desprèn del qui la vol submissa i dependent. Sovint construïm miratges apresos, valors i expectatives que tenen molt poc a veure amb la nostra sensibilitat, amb el nostre propi itinerari.

Tren de tornada a casa... Desconnecto el mòbil... És moment d'observar al meu voltant...

A prop meu, davant per davant, capten la meva atenció dues dones d'una edat semblant...L'una, pulcrament asseguda, cabells llisos i curts, jersei de coll alt, els dits traçant missatges al mòbil... L'altra, vinclada, gairebé horitzontal, cabells llargs ondulats, brusa descobrint les espatlles, la mirada fita en el diari... Dues dones properes... Dues dones que es diran adéu sense paraules...Dues dones semblants a tu, a mi, a nosaltres...

Som com som, amb molts dubtes per compartir, amb moltes experiències per transmetre, amb molts somnis per descobrir...

La dansa que desvetlla els sentits... Loreena McKennitt... The Mummer's Dance



Vídeo de Loreena Mckennitt - The mummers dance LIVE