Total de visualitzacions de pàgina:

29 d’agost del 2014

'Puro teatro'...


Vam ser companyes d'escola un munt d'anys. La meva Mariana León particular. La mateixa classe, les mateixes amigues. Però quan ens trobàvem pel carrer feia veure que no em veia. Vaig adonar-me que no em mirava mai als ulls quan parlava. Em semblava tan guapa, intel·ligent, atractiva...  L'admirava. Profundament.

Vam tornar a coincidir a la universitat. Als passadissos continuava fent veure que no em veia. Però teníem amics comuns. Vam compartir moltíssims sopars, nits de balls, tertúlies, fins i tot viatges. Confesso que era divertida. Li encantava seduir. Recordo que tots els homes del nostre grup patien una metamorfosi quan ella era a prop.  

Una nit, de les poques nits que vam compartir a dues bandes, vam sopar juntes, un bon vi, moltes copes, l'embriaguesa amarant-nos el cor i les paraules. Es va confessar. Fràgil, insegura, sentint, patint... L'home que volia no l'estimava... L'endemà va tornar a vestir-se d'indiferència. Uns anys més tard ens va separar un amant meravellós a qui va rebutjar i amb qui vaig compartir una de les nits més boniques que recordo.

Fa uns dies, mentre sortia d'un concert, em va semblar veure-la travessar el carrer... Dos minuts abans i hauríem coincidit al mateix semàfor. Vaig deixar que s'allunyés carrer avall. Com un miratge... 

La Lupe, sempre fascinant, Puro teatro...


https://www.youtube.com/watch?v=R-CpdAtgKQY

22 d’agost del 2014

Metres cúbics de sort

Ha arribat amb la pluja. Precisament quan em disposava a llegir la biografia de Carlos Castaneda, un dels seus autors preferits. Casualitat? Ara feia temps que no ens visitava. Un amic peculiar, hipersensible, apassionat dels dòlmens, xaman, curador de canvis vitals i emocionals... Ha viscut els límits intensament, o tot o res... Baixar als inferns, gairebé una ideologia. Supervivent.

'Acabem d'esmorzar. Un cafè?' Es troba còmode. Enceta tema. Ell és de la terra. Lliure. Viu sol, en una paratge amb vistes, enmig de natura. Preserva el temps. Com la intimitat. Odia que li envaeixin l'espai i el silenci. 'Em voldrien eliminar, ja ho sé', ens diu amb to de pel·lícula dels 50. 'Parcs temàtics turístics, això és el que fan. De vegades ho penso. Agafar la maleta i exilar-me'. 'I on aniries?' 'A Prats de Molló. Quan la cosa faci un gir, torno'.

La sobretaula fa créixer converses. La pluja, cada cop més intensa.... 'Som un país agredit, ens desacrediten. Quina colla de mentiders. Tenen el poder i manipulen. Sempre ha estat una guerra'. 'Vols més cafè?' Somriu. S'encalma. També la pluja. Parlem de les persones. El seu registre canvia a paraules, monosíl·labs, onomatopèies, 'clar', 'autèntic', 'mmm', els dits al front, movent el cap per dir un sí asèptic, les mans a les butxaques...  

'Et quedes a dinar? No, gràcies. Insistim. Mou el cap. Ja ha exhaurit la quota de vida social que es permet. Esgarrapem un últim tema. Els llibres que llegeix. Fa uns dies que l'apassiona Gaziel. El descriu com un escriptor excepcional, una persona d'esperit, un català de viatges... Està llegint tots els seus llibres. Tot un descobriment, el dietari sobre la Guerra, els viatges a Lisboa, Nàpols... 'T'agafen ganes de viure als llocs que descriu'...

Que bé aprendre d'amics combatius, apassionats, grans lectors. Metres cúbics de sort, que deia Castaneda. La sort d'un amic que sempre sorprèn amb noves passes.

Se'n va amb un bri de pluja gairebé imperceptible...
   
Eddie Higgins... Portrait In Black And White...

Video for eddie higgins portrait in black youtube

18 d’agost del 2014

'En els blaus i en els verds...

... A l'estiu prop de l'aire'... La pluja ha vestit aquesta vall alta de natura exultant. Ha estat i és, encara, un estiu d'impàs. Sensació? El valor del temps propi... Desig? Anar tancant portes. 

Agost. Assaboreixo les tardes teixint petits itineraris al costat de l'amic amb qui tinc la sort infinita de compartir converses i caminades. Un plaer. Avui s'hi afegeix una dona magnífica de veu calmosa, somriure serè i humor transparent. Fem un circular no gaire fressat, descobrint camins. Així voldries el present. Mentre sentim les nostres passes i allunyem paisatge acordem, si el temps acompanya, la propera trobada.

En els blaus i en els verds... Capbussada a la bassa d'agua més que glaçada... A prop meu, el bloc de notes i escrits. Petits detalls. Les branques del saüc curull de perles negres. La remor d'un tractor que mena l'herba al cabal precís. L'orquestra d'esquelles repicant al cor de la roureda. La darrera abraçada de llum damunt l'herba....

I can let go now, Luciana Souza... Quan el temps mandrós reté les hores que no passen...

Video for I can let go now souza

 

13 d’agost del 2014

Un balcó vora el mar

Em va dur a un racó de món. Un indret que comença on s'acaben els camins, dalt d'un turonet, algunes taules, fanals de llum tèbia, lleu marinada i àpats delicats. De nit i amb el ple d'una lluna d'agost.

Jazz... Bossa... Saxo... Guitarra... I un dels tangos que més m'agraden. Concert íntim, particular, degustant acords, olors, el tacte de notes, el gust de viandes cuinades amb delicadesa... Vaig recordar una lectura magnífica que conservo i rellegeixo de tant en tant: Afrodita, d'Isabel Allende...



Un munt de receptes per acaronar els sentits. La nostra? Un balcó vora el mar. Compartit, a dues bandes. Ingredients: un bocí de complicitat, un grapat de nit, un polsim de lluna, dues cullerades de mar i un pessic de tendresa... Dos amants, al punt, melodia perfecta...

Libertango, Astor Piazolla, Plaer inexhaurible...


https://www.youtube.com/watch?v=k_pLL278zoM