'Decideixo ser feliç'

Envoltats de Montseny, el llarg viatge per una carretera de revolts tancats ens va dur a un circ màgic, l'espai precís d'un espectacle que ens va seduir. De la nit de solstici van emergir els sons de la rúmbia, i de la llum en moltes direccions van emergir els moviments i les imatges de danses d'equilibri i bellesa.

'Santalegria' retrobar-nos al cap dels anys. Perquè només ens ha distanciat l'espai que hem anat fent per camins ben diferents. Perquè el teu somriure de sorpresa continua agradant-me, perquè el 'western crepuscular' em va evocar els anys de cinema compartit, amb el nostre 'canalla' Guerín, les  trobades al Nostromo, matinades de guitarra puntejant Wish You Were Here. Un munt de records, Sant Sadurní, a la porta de l'església, al bell mig del campanar, de camí cap a la Plana, notes d'acordió en processó enmig d'una boira que ens amarava a ritme de 'Jaqueline'... Una nit tan bona, unes quantes bones nits d'aquelles que duren tres dies però que perduren en la memòria i en el temps...
  
M'agrada el teu món que abasta tots els móns, totes les cultures, m'agrada aquesta Troba que us fa grans, perquè sou molt més que sons i veus, perquè compartiu ritmes autèntics, perquè parleu de sentiments, de desitjos, de maneres d'entendre la vida, dels impossibles possibles, i perquè sempre m'has captivat amb la teva manera d'entendre l'amistat, la complicitat, la tendresa...

Quina grandesa d'aplegar-nos i fer-nos ballar... Ens re-Troba-rem, n'estic convençuda, i a ritme de botons d'acordió veurem 'estrelles de nit, xinetes del dia'....

The Commitments

The Commitments… Terres de l’Ebre enllà, envoltats de camps d’arròs verdíssims, la nostra illa particular, el mas que ens va acollir aquell cap de setmana inoblidable. Ens hi vam instal·lar i de seguida vam fer nostre l’espai… Érem una bona colla. Cadascú amb el seu bagatge, procedències diverses. L’amistat creixent entre nosaltres, delerosos d’empassar-nos la llibertat dels vint anys d’una glopada. Vam viure un cap de setmana intensament… Pedalant fins a l’Encanyissada, dinar de peix a ca la Nuri, cavespre de Delta sinuós… Cuinàvem, paràvem taules, aperitius, plaers degustatius, sobretaules relaxades i premonitòries….

The Commitments… Aquella nit de dissabte, una de les nits més intensament nostra… El ball entrellaçant Cuttys & Peaches, l’herba a l’atzar, ‘plaers inexhauribles’… La guitarra entre els nostres dits, repicant el jambe, ballant de puntes, entre abraçades de us estimo molt, estic molt bé amb vosaltres, rotllana que ens unia perquè totes i tots ens sentíem molt a prop i molt a gust… Dansa acompassada, melodia hipnòtica, la nit eixatada tota per a nosaltres. I a trenc d’alba, ‘ben a pleret’, agafàrem el cotxe i a la platja més llunyana vam abocar-nos al mar fredíssim… Els cossos repicant entre onades…  And Try a Little Tenderness

Let It Grow

Ara fa gairebé un any, seia 'davant d'un pany de mar, a una terrassa magnífica, a punt de celebrar Sant Joan amb les meves amigues'. Avui, de la meva terrassa estant, al meu poble particular, aquest 'capvespre silenciós', albiro el riu... Aquest riu que és el meu mar particular, el mar d'emocions i records que retornen suaument, a poc a poc... El riu que flueix davant meu com flueixen els meus pensaments.  

Foragitada la foguera, els focs d'artificis, la màgia dels dies passats, assaboreixo aquesta moment precís de solitud necessària. Quantes solituds possibles! Algunes, de punyents. Saudade? Invocaré Rousseau:  'C'est surtout dans la solitude qu'on sent l'avantage de vivre avec quelqu'un qui sait penser'.

Hi he pensat. En aquest dies en què el desig m'ha empès a escriure d'una revolada. En aquest dies en què la realitat m'ha empès a parlar obertament. Mots espargits en totes direccions. Certament ja ho deia Isabel Allende que 'las palabras andan sueltas sin dueño'. I a mi que em costa de posar-hi ordre...

Fluir, calmar, compassar, reflexionar, deixar créixer... Talment un vell ritual. A trenc d'alba. Amb Annie Haslam... Renaissance...
 

Molt a prop de la terra

'Vosaltres, les dones'... El veia a venir..Un home culte, intel·ligent, respectuós...  Assegut davant meu, més a prop que a qualsevol d'altres trobades en altres espais molt menys íntims. La meva expressió al rostre el va interrompre... Quants tòpics amuntegats en la memòria. Havíem enraonat bona part de la nit però, en un instant de segon, es va quedar sense paraules ni arguments... 'Vosaltres les dones'...Va deixar el tòpic en suspens... I aquell somriure maliciós...

'Com pot ser que els teus escrits diguin tant i ara que em tens davant teu et sigui tan difícil dir-me'... 'Ho veus? Ara et defenses'. Les mans llaçades, un gest inconscient. I és clar que em defensava... De mi mateixa. 'Què et fa por?' Avui tot, vaig pensar.

Cultes, intel·ligents, respectuoses... 'nosaltres les dones som molt a prop de la terra'... Ja ens agraden els cavalls alats, els somnis d'una nit d'estiu, les metàfores... i el silenci.

'Ets aquí?' Més present que mai, vaig pensar. No calien paraules. Només l'instant, allò que feia perfecte el moment...

Vaig triar L'Univers. 'M'agrada', va dir. 'Sembla feta més per a mi que no pas per a tu'... Sembla feta per a nosaltres, vaig pensar. Un home i una dona... Persones.

Racons inexplicables

Hem quedat a una terrassa. He arribat d'hora. M'amara una eufòria desmesurada, una mena de vertigen...Va ser ahir? Tota la tarda junts, vespre, nit, matinada, bevent-nos les paraules, tastant cada segon, dibuixant breus futurs, paisatges imaginaris... Hi posem tants ingredients a l'enamorament: il·lusió, desig, admiració, com m'agrada, com t'agrada...


He demanat una clara. T'espero plena d'ahir, tan concentrada, que no t'he sentit... Només he notat els teus dits al meu clatell, un gest molt teu. Fa gaire que esperes? Aturat el temps, només el teu esguard, la primavera als ulls, un moment, un instant de molts moments alhora... Què vols fer? Què et ve de gust? L'espai... tant és. El temps... tothora...


M'agrada... Abraçar-me a tu, encabir-te en el meu present, deixar-me endur pel teu futur. M'agrada... No tenir més gana que la teva, assedegats, el tacte de molts tactes... No li posis nom, ni raó, no en té. No vulguis fer sentit. Hi ha tants racons inexplicables... Escolta aquests acords... Segueix la tonada... Sentir-te a prop... Tant de bo fos ara...

Baixo del núvol, un munt d'escales, de dos en dos, pausada. Em faig una infusió, poso música i surto a la meva terrassa. La lluna, creixent. L'aire. transparent. La nit... encalmada...

 Bill Evans, Stan Getz... Breu instant... But Beautiful...

Cruïlles

Em vénen a la memòria, i en aquest present d'avui, els bells mots sempre precisos de l'amic  métèque:  'Au carrefour du coeur du monde'... A la cruïlla  aturem les nostres passes, albirem camins i 'racons inexplicables'.

Moustaki... Me'l vas anomenar ahir. Fa uns dies que un dels camins triats em va dur ben a prop teu. Sopar? Més. El màgic moment en què et sentia a prop, et mirava a prop, empassant-me els teus mots... Vam parlar de l'art infinitament compartit... del teu món de música, de la meva passió pel cinema, de visionats innocents...Vam parlar de la 'solitude' que vivim de maneres molt diferents. Que volem, de maneres ben diferents. Calmat, pausat, no tens pressa... És un ritme que no havia tastat mai.

En sabem molt poc l'un de l'altre. Però fa molts anys que ens coneixem. I ens hem trobat a la cruïlla. Hem triat el mateix camí. Que sembla infinit, perquè el desig ens empeny l'un a l'altre. De moment les nostres passes caminen en paral·lel, un a cada marge...