Total de visualitzacions de pàgina:

6 de setembre del 2020

Perspectiva...

Llegia fa uns dies a la revista Mètode que 'des que obre els ulls i para les orelles, l’infant escaneja constantment l'entorn, incorpora informació i construeix imaginari. És a dir, aprèn'. Inici de curs. Aprendre presencialment... Virtualment? 

Des que vam ser confinats, teletreballo. En un tres i no res, el meu lloc de treball ha esdevingut un espai... Privilegiat? Gaudeixo de les vistes al Puigsacalm mentre obro correus i gestiono informació i comunicació. Però.. Després d'uns quants mesos d'aïllament, començo a trobar a faltar els viatges en tren, les converses, les becaines matineres, no pas matinar, of course.

No combrego amb la idealització de la feina a distància. On és el contacte humà, la comunicació directa, l'aprenentatge als passadissos de la facultat, el coneixement proper, la mobilitat, els espais reals, la vida real? 

Recordo la reflexió d'un gran amic i company de Comitè d'Empresa, savi, visionari: 'perdrem les persones Teresa, perdrem els vincles laborals, les  reunions, les assemblees, les reivindicacions'... Ja les hem començat a perdre a la nostra quotidianitat, la corona d'un regne viral, tot just a les beceroles del que vindrà. 

Diu un amic meu que aquesta pandèmia és un globus sonda sobre els efectes que pot provocar que la gent es quedi a casa. No és negacionisme. És qüestionar i intentar veure aquests mesos amb perspectiva.

Som prudents, sempre ho hem estat, que no vol pas dir sotmesos. Som respectuosos, sempre ho hem estat. Que no ingenus. Hem de continuar lluitant, cooperant, vinculant... Reclamem els afectes, els contactes, la tendresa... 

Aquests dies, mesos de distància, de precaucions, de prevencions, de privacions, dubtes i renúncies, que deia en Martí i Pol...  Cap virus és més potent que la por. Cap mort que vingui de qualsevol racó, per qualsevol malaltia, per una guerra, per la cobdícia i l'esclavisme, per les diferències socials, per les retallades que continuen, a sanitat, a cultura, i per aquesta crisi de majúscules injustes, pot fer-nos perdre la perspectiva.

Perdre la consciència col·lectiva, el decandiment de les relacions obertes... Sentiment de culpa, inconsciència, banalitzar el present? Qui pot teletreballar? Qui vol teletreballar? Qüestionar. Perspectiva. 'I els anys... Passen de pressa'...

Llach, Flotats, Marti i Pol... Ara mateix...

Ara mateix - YouTube