Total de visualitzacions de pàgina:

24 d’octubre del 2015

Frec a frec...

Un punt. Bé un puntet. Els llavis encara amb gust de licor d'herbes... Baixem carrer avall, camí del despatx on se suposa que hem d'acabar un assumpte entre mans. Sempre l'ambigüitat del llenguatge, encetem una frase i l'acabem amb una cançó, el títol d'una peli, un anunci... Travessa en vermell, jo darrere seu, inèrcia, m'estreny la mà, correm. "Em segueixes a cegues"... Somriu. De vegades els carrers es transfiguren.

"Agafo els documents i vinc de seguida". Sec a la cadira mentre evoco els tips de riure que ens hem cruspit per dinar. Entra, seu al meu costat, "aquest és el document que et comentava, obre'l, maximitza, veus aquesta columna? Descomptem les existències, aquí, és fàcil, oi?". Somriu, "Vas bé?" No ho saps prou, penso. Frec a frec constant, aquesta camisa que li escau, sentir com li batega la pell, la cançó de fons que escoltem mentre tecleja... El licor d'herbes fa el seu efecte. Somriu. "Has suprimit la columna"...  De foc, penso... "Desfés"... L'encís?

El rellotge de la pantalla. El tren. "Oh my train", "O my God". "A domani bello". Ciao bambina"..  Camí de l'estació, els carrers encara més transfigurats... Miro d'imposar una, dues, moltes raons de pes, sentit comú, un munt d'alarmes. No ens passen les mateixes coses al cor.

Nena, ja som a "puesto". Sort que he trobat la Francina al tren, no pateixis maca, quan arribem et desperto. Maca, la Francina. A l'estació l'espera el seu home. A mi Bradley Cooper. Avui s'escau...Vibren els darrers whatsapps a la bossa... El rostre il·luminat. "A caseta, sa i estalvi...And you?"  "Bradley m'espera"...Icones alegrant el comiat. "Records a la Lawrence" ...

Silver linings playbook... Frec a frec...  Don't You Worry 'bout a Thing...


https://www.youtube.com/watch?v=B35qHapLdik