Total de visualitzacions de pàgina:

8 de setembre del 2015

Present rigorós

Aquests dies he agafat el present més immediat per gaudir de la meva companya de pis, que, amb vuit anys, em té el cor robat i a voltes també desconcertat. No és fàcil conviure. Gens. No és l'edat, ni tan sols el caràcter, que compartim. Ara mateix escolto Van Morrison i ella dorm. I penso que els dies que m'he reservat per viure'ns estan passant molt de pressa.

Vam fer un horari amb dibuixets perquè ens fes de guia en el dia a dia. I el vam penjar a la paret de la seva habitació, al costat d'un mandala i d'un poema que vaig escriure-li fa uns anys. I, amb més o menys èxit, hem seguit aquesta ruta. Caminades a la Casanova del Castell, jocs matemàtics, lectures d'aventures, acords de guitarra amb més o menys fortuna, tardes de patinatge i vespres de bikinis compartits amb amics amb pel·li inclosa.

Que bé tots els somriure que ens hem dedicat, les converses, què vol dir estimar, com és d'important respectar. Espais, decisions, silencis. Aprendre, aquest és el secret. L'una de l'altra. Estirar la corda, tensió, mesurar les forces, raonar, enraonar... Dorm, el follet, que bé sentir-la respirar, pausadament. És tan plena de vida que no arriba mai l'hora de plegar veles.

No tornaran. Ni aquests dies, ni els vuit anys que portem juntes. Present rigorós, que deia ma germana fa uns dies. I tant. Assaborir-los, que som 'més millor' quan creixem plegades...

De matinada... Van Morrison...  Who Can I Turn To?