Total de visualitzacions de pàgina:

14 de desembre del 2014

Llum de tempesta

Tren aturat al túnel, terra de ningú, incertesa. El meu vagó ple de gom a gom... Sonen els primers acords de Les clowns... Un músic ambulant s'ha fet un espaiet enmig de cossos agombolats, rostres sobtats... Fellini, penso... Surrealista tot plegat....


La meva companya de seient  esbufega...  Un seient més enllà una parella d'avis somriu... És ben bé que entomem l'adversitat de maneres molt diferents... Quan acaba, el músic ambulant camina com si surés... Una moneda, dues, tres... I el tren inicia, de nou, el viatge imprecís.

M'hauria estimat una mica més de màgiques notes... Perquè avui les converses em semblen més brogit que paraules... Massa estímuls: lladrucs, portàtils, llibres, apunts, tablets... Obro parèntesi i em disposo a escriure...


Curulla de mots, invento la meva poesia, aquesta tarda de llum de tempesta, de sil·luetes de ciutat, d'un retorn que es bifurca i deixa enrere el paisatge cada vegada més llunyà, com llunyans són els maldecaps, les decisions preses... Avui,  viatjo d'esquenes...

Last train home... Pat Metheny...


Vídeo de last train home pqat metheny