Total de visualitzacions de pàgina:

30 d’agost del 2019

A lot of days

Viatjo a deshores, tren amb retard... Escolto Cece Winans amb els ulls tancats, mirant de sentir el present, com he proclamat tantes vegades, com tantes vegades fràgil. Obro els ulls que topen amb la Wendy, 4 anys, que em mira. Al seu costat, la tieta que embolcalla regals i li diu que tanqui els ulls perquè no els pot veure. Són per a tu, diu la tieta, si no no té gràcia. Perquè a la Wendy, li agraden les sorpreses, desfer el paper dels regals, descobrir... Ara ja els pots obrir. Una diadema d'unicorn que es posa entre rínxols meravellosos i un somriure prodigiós. L'altre regal és un jersei, no el rep amb tant d'entusiasme, però hi ha un detall: un altre unicorn amb lluentors blaus i roses...

Senyals. Més aviat records. Fa dies que enyoro una altra Wendy. Ja no porta rínxols, ja no tindrà mai més 4 anys, però continua sent una nena. També es menjava els mocs. Com la Wendy. També s'expressava amb els ulls, les mans, el cap, el somriure... Fa dies que l'enyoro. La nena que em va saludar per primera vegada, fa gairebé tretze anys, amb uns ullassos blaus i molts batecs damunt el pit.

Tanco els ulls però no puc dormir... Granollers... Torno a topar amb l'esguard de la Wendy. Curiós, les dues samarretes, totes dues duen una frase en anglès: I really need a day between Saturday and Monday, diu la de la tieta. I  really ❤️summer, diu la de la Wendy. A mi també. Tant de bo a lot of days entre dissabte i diumenge, aquests i els que vindran.

Viatjo a deshores, després d'una nit donant voltes al coixí i al futur incert, després de dies a la corda fluixa dels pensaments cabdellats i boirosos... Sort del teu amor i del paisatge compartit. Sortir del racó de pensar i caminar sota la pluja. Sort de l'ahir, del teu somriure, què bé que m'empenyessis, camí ral amunt, malgrat la tempesta...

Ser molt feliç és un estat que dura poc. Ser feliç, una mica, és el premi a acceptar el present. El que faig ara mentre escric. Per agafar forces, distància, per gestionar la intensitat dels sentiments, de les percepcions, de les previsions d'aquests dies... Camí ral, sempre ha estat, amunt, amunt. Que quan tornes vas més lleugera. I quan has acabat de cantar sota la dutxa i algú et cuina amb tendresa... Sort, i que vingui el futur que no cal imaginar. A lot of days, I really need, els moments sublims de tendresa que em regales...


Alabaster box... Cece Winars...


Vídeo de cece winans alabaster box

21 d’agost del 2019

Aulesti

Tres tocs de campana a la parròquia San Juan Bautista, i al banc que s'hi està bé, tot esperant el bus de tornada a Munitibar.

Dos tallats al Zarrabenta, literals i figurats, euskera arreu, i a la plaça sentir el vent acaronant converses. Migdiada al banc i escriptura d'urgència...

Lea ibildea, el sender continuava fins a Mendexa però no hem vingut a patir, que diu el meu company de viatge i de vida. Recomanable el curs del riu i les muntanyes curulles de replantació forestal.

Tiro enrere mentre escric recordant els viatges a peu, viatges d'interior, de migdiada a les places, de carreteres creuant els pobles... Avui, Aulesti entre muntanyes.

Acaronant el temps, molt a poc a poc, guanyar-lo en hores i atendre els detalls sota un sol que no esperàvem i que ve tant de gust.

Viatge per no fer gaire, per laisser faire, el bus, la tornada i el present dibuixat al rostre...

Benito Lertxundi... Kaixo ardizain...