Total de visualitzacions de pàgina:

24 de febrer del 2012

Ells són aquí entre nosaltres...

... i amb rostres innocents res de res. Ben visibles.

"On és la revolta? On són els jo, tu, anem, fem, ara, aquí, arreu?  Hem de tancar-nos a la closca o hem de revoltar-nos perquè si això no ho aturem encara vindran més maldades? Què s'ha cregut aquesta gent? Què ens creiem nosaltres? Creiem en nosaltres?

Hi hem de pensar. Hem d'actuar. Potser haurem perdut una batalla però no la guerra. Diguem-ho ben clar: algú creu que no podrem aturar l'allau d'agressions contra les condicions i els drets laborals dels treballadors i treballadores? Algú s'ho creu?

Sense embuts, amb el cap i amb el cor, lluitar, desenmascarar, informar-nos, defensar-nos.  Sortim als carrers i que tothom ho escolti. Propostes, alternatives, possibles. Penso en les persones que travessen el silenci per dir, per denunciar, per analitzar, per desvetllar."

Aquest escrit me'l va donar el meu pare quan jo tenia 8 anys. Feia vaga de fam, sortia al carrer, els grisos dalt del cavall a l'arc de Triomf, 'todo atado y bien atado'... Fa uns dies va dir-me: abans sabíem on era l'enemic. A les empreses, als bancs, al poder polític que els legitimava. I ara?

La triple R (Retallades, Reforma laboral, Repressió policial) no és prou agressió? Ells són aquí, entre nosaltres... i nosaltres... on som?



2 de febrer del 2012

És quan no dormo que hi veig clar

La mestra ens va repartir un full. Era un poema. Dibuixeu el que sentiu. Vaig pintar un noi que ballava sol. Un pirata. Un girasol. L’ocell, el casalot... Pintava els mots perquè encara no sabia què era una metàfora. I en un instant, vaig aprendre a ballar, a riure, a dormir, a viure. Jota punt ve punt Foix. 

Tantes solituds de nit, sovint, els seus versos m'acompanyen. Mestre Foix ho diu, errant, que tot és ben clar quan dorm. De vegades ens passa el contrari, que quan no dormim llavors surten els versos.

 "Jo tem la nit, però la nit em porta". I si em cal un nauxer per als meus senys, evocaré del mestre els poemes. "Amb doll de mots"... els meus.