Total de visualitzacions de pàgina:

29 d’agost del 2021

Miratge

Davalla l'estiu, escurçant els dies, i s'endú els bons moments compartits. Les nits, asseguda a la terrassa, tot esperant com tu esperaves, la intimitat, el silenci, la pantalla il.luminada... 'Ocupada? Una resposta negativa seria molt ben acollida'. I la nit com un parèntesi entre tu i jo. 

'T'he dit que m'agrades?'  No gosava dir-te que no sentia el mateix, però els mots que em dedicaves, les converses, les descobertes, aquelles reflexions de quarts de dues, el teu batec entre línies... 'No puc afegir res. Tinc el dit posat sobre la teva fotografia a l'ordinador. L'única manera de tocar-te'...

No et sabia el rostre, els ulls, els cabells, la veu suau, el somriure...  'Digue'm que em vols veure i poc importarà on estiguis'... I ens vam veure, i no eres tu, eres molt més que tu... Inoblidable seqüència, el cambrer, el ram de flors, i el teu somriure...

Tants dies i nits de tu, amb tu... Vols que fem un volt? Carrerons, el Clot dels romans, una taula, la nostra, dues copes de blanc fresquet... Escoltar, ingènua, creure els teus mots, glopades, la dolça metzina que em regalaves, l'esguard, el teu, el meu...

Desig... Sentir la teva olor, acaronar els cabells, els teus dits i els petons regalats, havies de tornar, tornar-nos a veure, un regal, addicional, addictiu... Què volies, ja em tenies... I vas picar la meva porta, i et vaig deixar entrar al meu món, que vas fer teu...

And? Només tu podries seguir el fil d'aquest escrit, perquè ja no hi ha nits de tu, perquè sobtadament, has retornat a la teva vida que no sé, al món d'on vas fugir les nits que vas seduir-me... I d'on continues fugint per continuar tocant una fotografia i una altra... 

Miratge... Tancar la meva porta... I oblidar-te...

Giorgio Conte... Continua così...




















9 d’agost del 2021

Imprevisible

Agafa les copes. Negre? Sí, francès. Sortim a la terrassa. S'hi està bé. Molt. Quin privilegi, diu la meva amiga. El meu petit recer. Avui, el nostre. Desig de desconnectar entre natura. Agost... Imprevisible.

La meva amiga omple les copes, aquest ens el beurem a la salut de la lluna nova. Màgica. La meva amiga. Té, diu, escolta aquest missatge a veure si interpretes el mateix que jo. Escolto una veu pausada, i esbosso un somriure. Perquè allò que diu l'astròloga de la meva amiga, fa per mi. 'Avui tanques el cercle. I en comences un de nou'.

Diu que avui és el darrer dia per rebre un senyal. De qui? La meva amiga invocant de nou l'amor tòxic que no acaba de foragitar. I n'has sabut res més? I és clar que no, penso.  Per què tanta resistència? Què hem après dels desamors?

Sortosament sempre ens queden les viandes. Espera que portaré tapetes. Tens la clau de l'apartament? Espero la gourmet, solitud, gratitud, i surt amb un platet de secallona i formatge d'ovella. Somriu. Si no aquest vi ens tombarà. Continuem la conversa. 

Algú ens saluda, com us cuideu. La coneixes? Acaba d'arribar amb la seva filla. Vols dir que ens l'acabarem? Bon profit, noies. Me la miro, somriu, salut, t'hi vols afegir, penso,  però entra a dins. 

Pèl-roja. Mana? La teva veïna. Exacte. I es queda gaires dies? Esbosso un somriure. Brindem. Pel nou cicle. Agost... Lluna nova.. Imprevisible... 

Youn Sun Nah... She Moves On..






  






4 d’agost del 2021

Et vindré a fer real

'Potser tu voldries avançar més ràpid en la nostra relació'. No pas. Només una dosi...De tu. Física… Química. Una dosi… O unes quantes. L'estiu fa passes llargues, i com deia un amic meu, citant la Maruja Torres, 'polvo que no fots, polvo perdut'. No és gens fi però és tan gràfic. És ben bé que quan deixem que la imaginació ens imagini, donem el significat que ens dona la gana.

Com aquell 'et demanaré per Reis', sublim. La millor floreta amb diferència. No ens ho vam pensar gaire. Seducció i som-hi que ens falten hores. Amant, magnífic. Ep, tots únics però n'hi ha que tenen més solera. Perquè ho han viscut, amb intensitat i en continuen gaudint. Ben mirat jo també em demanaré per reis.


Ha plogut, molt, avui, al paisatge que m'envolta, a la vida des que vaig fer el pacte amb la millor amiga, jo mateixa, com no podia ser d'una altra manera. I arribar a pactes vol dir que no serà perdut, serà benvingut. 'El dia que tornem a fer sortideta amb moto pararé el primer racó de la carretera'... And? Ja tardes.


Fa una estona parlava amb un futur amant, s'ha alegrat de llegir-me, 'et vindré a fer real', m'encanta, te la prenc, no entenc, la frase, un regal, per a tu, un plaer. Si és que el món és un planter, qui no en troba és per massa sentit comú, el menys comú dels sentits. El meu veí d'apartament va caure fa uns dies i està baldat, esquinçat, les vacances enlaire.


Now and here. No perdem temps, avança, però no pas pel que et penses, només pel que ja hem fet, fer-me real, jo a tu també, Maruja estupenda, clarivident.


Bruno Mars... Leave The Door Open...














2 d’agost del 2021

Cel violeta

Acluco els ulls. No pas de son. És la foscor que m'envolta, aquesta solitud que he hagut d'entomar, de nou, com tantes altres. Els ulls clucs. Alguns mots. 'Sóc més d'imatges i records'. El contrapunt, conservar els mots, enyorar el que vaig viure amb vosaltres.

No vaig veure els senyals, no podia, em perdia en el present vertiginós i punyent del dia a dia… Senyals, no em ve de gust, em fa mandra, avui millor em quedo a casa… Senyals. Aquella anècdota, altres converses, caminades, no pas sol, nous projectes mentre mantenies el fil finíssim que ens embastava. Perdre la il.lusió? En vas trobar una altra.


Hauré de donar-li la raó, l'amiga que ja no tinc, les clavava, però deies que era enveja, que no et coneixia i no vaig fer cas de l'advertiment, si havies deixat una dona per mi, també podies deixar-me per una altra. Descobrir que ara soc jo, la dona enganyada.


Penso en un altre present on no hi tinc cabuda, en la imatge d'un somriure recolzat en una creu d'un cim coronat, i al whats un missatge, feliç, amb una icona, una parella… Certament, no era qüestió de temps, només calia dir que jo no era la dona del teu moment. Condescendent, i aquell leitmotiv,  'si t'he fet mal no n'he estat conscient'.


Em cal reprendre la història, la meva, amb dubtes i incerteses que miro d'acolorir amb alguna llebre a l'atzar que m'alegra certes nits. O compartir  el meu recer de panoràmica estimada, de roca llisa,  enlairar-me en unes altres converses, uns altres 'm'encantes', uns altres 'ets  única'... No pas, només intueixo el que us agrada, entre llençols, escoltant  la pluja picant el sostre, al cotxe amarats i davant la meva porta, l'incert comiat de cap al tard. 


Miro de vèncer els núvols d'aquest inici d'agost amb un darrer intent, persistent, un cel violeta il.luminant la nit… Foragitar l'engany car no era jo qui havia de fer camins, senders de futurs, no era jo, era una altra.


Jocelyn Brown... Somebody Else's guy...