N'hi ha qui davant l'honestedat reacciona amb malfiança... Qui respon un 'ja parlarem' amb molts punts suspensius... N'hi qui parla amb el silenci dels ulls al cor... Quina sort poder ser a prop quan algú et necessita.
Aquests dies estic passant moments d'incertesa.. Diagnòstics... Pronòstics... Ombres i llum... He recordat una seqüència de Hannah and her sisters, memorable...
És cert que el punt de partida sempre és 'ubi sunt'. Que el repte pot ser un camí no gaire platxeriós... Estrènyer la mà de les companyes de viatge, les que comencen, les que es submergeixen a les profunditats, les que fondegen l'illa, les que fan el cim, les que suren en un mar de calma... Com se'ns pot capgirar el present...
Però jo avui vull abraçar-me al futur durant molts segons, anys. Avui desitjo clarianes, celebrar la fe en mi mateixa... Amb gospel, guarint els mals moments,les emocions, compartides en cada cançó.... Gràcies per aquestes veus...Kirk Franklin, Donald Mallo.. Gospel Legends....Joy... In my soul...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada