Sempre m'has desconcertat... I sempre t'he fet un espaiet al cor... Tenia quinze anys, era estiu i et vaig demanar pujar a la teva moto... Vaig abraçar-me a tu, per aquell camí atrotinat, i davant del porxo d'un mas on hi feies cap de tant en tant, em vas fer una foto que encara conservo en format diapositiva... Em miraves, molt, em desconcertaves... I rèiem, molt, sense dir-nos res... Aquell capvespre, vaig sentir el teu desig i el meu, la meva por... L'endemà, et feres fonedís... De la meva finestra estant, amb molts interrogants, vaig veure la teva moto allunyar-se i desaparèixer...
Ignasi Rovira. Fotografia i fotos |
No fa gaire, sense avís, vas tornar, de visita... Tardorenc, intacta la mirada... Vas dinar amb nosaltres i mentre jo feia la migdiada no t'hi vas poder estar... Vaig obrir els ulls que ja m'havies fotografiat, de nou...
Descobrir Àfrica amb els teus ulls... Tanzània... Zanzíbar... El teu esguard... Temptador...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada