Subtil, pàl·lid però amb la vivacitat brillant del que està viu'... Esbosso un somriure, els vins com les persones, properes, la vivacitat de les relacions aquest matí de Sant Joan i de retorn al plaer de l'escriptura...
Fa una estona felicitava un bon amic i amant a qui aprecio per tot el que vam viure, a qui vaig dedicar uns quants dolls... No va ser l'encert, la decisió de tirar pel dret per por d'un futur incert. Penso en la sensualitat i l'enamorament que vam viure intensament. Sap greu esquinçar el cor que bategava, sincer. Sap greu. I espero que algun dia, amb perspectiva, puguem gaudir d'aquells pastissos meravellosos, d'aquelles converses vora el mar i somriure per tot el que vam compartir. L'alè de tu, per a tu, una alenada de mots.
Llegeixo aquests dies Ho'oponopono, un llibre recomanat per una de les persones amb qui comparteixo algunes tardes assolellades d'aquest juny abocat a l'estiu. Una persona a qui dec el fil que em duu a les pors que encara tinc, que no he sabut bandejar... Un munt d'interrogants que responc amb llàgrimes als ulls... Tot el que hem sentit condiciona el nostre present. La capseta del dolor no resolt, oberta de bat a bat, desvetlla que encara hi ha un munt de bugada, un munt de dubtes... Tirar del fil, reconèixer, ser-ne conscient...
Sumem relacions, o restem, perquè no és fàcil caminar en paral.lel. Encara hi ha persones que esperem dels altres allò que hem donat amb generositat... 'Cadascú es vesteix com bonament li plau'... Però sabem què triem i quin bagatge ens defineix?
Vora el mar, la reflexió, molts dubtes i moltes pors. Entomar l'embranzida del que cal resoldre, del que imaginàvem que ja havíem resolt, de tot el que crèiem que érem mentre la por ens impedia dir prou... Sacsejar el mar de dubtes per dur-los més enllà dels oceans...
Per a tu, molt especialment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada