Un munt d'estímuls... Com aplegues els mots amuntegats en el propòsit d'un nou doll curull de descobriments. El retorn al que més m'agrada. Viure... I escriure.
Vermut que corona un itinerari d'obagues de faig i roures de solei. Trescant, ignorant les traces grogues, blanques i vermelles, i mirar de trobar el recer precís de fullaraca i molsa. És el contrast d'un hivern que perd embranzida i una primavera exultant...
Vermut de solitud, gaudint de la placidesa d'aquest parèntesi necessari, un sol que enamora i dues adolescents que ja campen amb altres de la seva espècie. És aquest indret platxeriós on la lectura, flueix. Les coses humanes, fantàstic relat de les petites i grans emocions, l'encert de Katherine Tuil, els llibres ens reclamen, es fan nostres per no sé quins sets sous d'atzar... Magnífic.
Fas el recorregut platxeriós, de Sant Pau a Camprodon, les mines de carbur, el pont d'en Perich... Retrobes aquell instant que el saps ben teu... Primavera de molsa, violetes incipients...
'Tot pot canviar en qualsevol moment'... I tot pren sentit en aquest breu temps indescriptible...
Clara Peya... Tard, massa tard...