L'alè de les petites coses

 
Sona el jazz que més m'agrada... Nit de lluna minvant de bracet amb Venus...
 

 Més enllà dels vidres de casa la vida s'esplaia amb moltes disfresses...

Faig memòria… Grans nits de Carnestoltes... els meus amics i jo en aquell pis meravellós... No recordava  mai si havia de picar al tercer segona o al segon tercera... Troneres... Festes que s'allargassaven fins a la matinada, a trenc d'alba, matins de peus sucats a can Barceloneta... 

Tots tenim un passat gloriós... O més d'un... Com els records... Un present... O més d'un.. Com els desitjos...  Tots som capaços de sentir l'alè de les petites coses, l'ànima nua, el màgic ritual....

 Màgic... Un instant... Quina sorpresa... En vas ser conscient? Dues besades a l'atzar... 'quan no t'esperava'...  Un batec de notes i acords... I aquella olor perfumada, tan a prop... 'M'encanta disfressar-me', vas dir. 'Tronera', vaig pensar... 

Des que et conec que gaudeixo més de les breus hores que compartim un cop per setmana... No em puc estar de trobar, entre d’altres mirades, la teva, i somriure davant del teu posat murri i trapella…  Perquè enjogasses l’ambient i el transfigures… Perquè quan no hi ets se't troba a faltar… 

Vaig de puntetes, amb un munt de mapes, no fos cas que, poruga, perdés la meva traça...

Batecs de notes i acords... Ruby, my dear, Thelonious Monk...