Total de visualitzacions de pàgina:

20 de gener del 2015

Infinit...

Anem a prendre una copa? M'agraden els rostres que m'envolten, les veus que em fan riure, viure-ho, amb tu, que bé que estiguis tan a prop, la dona que estimo i a qui agraeixo la vida que he tingut i que has tingut el plaer de concedir-me.

Vius el present, amb tu mateixa, i el futur que no voldries mai finit perquè encara hi ha molts dies i moltes nits, viatges, lectures, converses per fer, per dir... Repasso el teu rostre somrient, tants solcs com anys viscuts. Parlem de fa un instant quan érem al cineclub, veient un cinema valent i compromès. Amb ràbia, però sentint-nos deleroses de canvis que han deixat de ser somnis per esdevenir realitats.

Sentiments. Records. Uns quants que en Xavier, en Xapo i tot l'equip de Ciutat Morta han revifat. Records, com si fos ara, quan aquells individus, que no persones, se't van endur i no et tornaren fins l'endemà, amb el timpà rebentat, i el metge que no es creia que havies caigut i a tu que et retronava l'amenaça "et cremarem la casa amb els nens a dins"...

No oblidem. No perdonem. Tanmateix no ens invalida. Perquè ara és el moment. Ara i sempre. De testimonis. De fets. De denúncies. Escriure per no matar, diu en David, que ha activat, com tants d'altres, un munt de consciències.

Hem refet la nostra vida, el teu somriure, ara, compartit amb persones que t'estimen, amics, que et cuiden com et mereixes... Aquesta nit ets l'exemple més clar de la vida que volem, tant de bo no s'acabi mai, tant de bo fossis eterna...

Perquè et duc amb mi, compartim, Silvio, Mujeres... I perquè t'estimo, molt, infinit....


Vídeo de silvio mujeres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada