París, ensemble... Per carrers i carrerons, jo parlava en francès, tu en anglès... Merci, You're welcome. De la mà, ascendíem pel far de metall Eiffel, emocions fortes... Sèiem a les escales, darrere nostre la blancor de Montmartre, i tu portaves els teus colors per pintar teulades i paisatges, les Champs Elisées, com una postal, a little present... Pour moi? Merci beaucoup...
 |
| Louis Hayet |
París, insieme, descobrint, redescobrint, el teu esguard sorprès, enjogassat, transparent... Quants colors al Pompidou... Ninos i tobogans, la cultura, com un joc... Les aigües del Sena, del Pont Neuf estant... Què et semblaria si el Baton Mouche ens menava a la nostra dama particular? Luxemburg... Un país? ... Un jardí... Cavallets... Rodolar suaument pels somnis...
I si fes núvol?... No ens deturaria... De vegades el sol fa el mandrós i li costa llevar-se...
Paris sera toujours Paris... el jazz de ZAZ... Bonjour, bonsoir, à bientôt....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada