Total de visualitzacions de pàgina:

22 de gener del 2016

Nocturn alè

Fa uns dies vaig tenir una conversa amb un amic i gran confident d'aquestes darreres nits de fred intens... Filosofes, em deia... Bé, potser sí, t'imagines abastar l'eternitat, tan sols per poder viure tot el que voldríem? M'agraden les nostres converses. Compartim el gust per La gran bellezza, les citacions cinematogràfiques (sublim el desideratum de Dante a Martin H, sublim Eusebio Poncela), els viatges i els plaers inexhauribles...

S'aboquen els minuts al ple de la lluna quan escric aquests mots. Una manera d'hivernar en la intimitat dels dies que no cal estrafer amb sons de despertadors ingrats. Nits com aquesta, les paraules fluint a ritme de Mingus, Ellington, Coltrane, Baker, mentre fem plans del que farem a la propera trobada... Un pany de mar, imprescindible, que acaroni cada minut intens... La resta, el que ens vingui més de gust.

Encara no ens hem sentit la veu. Ni la pell. Ni el suau vaivè de teves a meves que ens hem promès. Piano, piano. Que flueixi la filosofia, que la reflexió ens dugui a bon port, que no minvi el misteri i aquell pessigolleig de transitar en terreny desconegut.

Filosofia. Mitjanit. Plena lluna, com el desig... Com som, penso. Agosarats. Aquest és l'estímul, l'aventura, l'atzar... Comunicació no verbal. Els dits definint molt bé la latitud del somni. Et faré cas. M'encanta el teu consell: "No oblidis mai que el viatge mes apassionant comença en un primer i simple pas". Prenc nota...


Nocturn alè... Chet Baker... Almost blue

https://www.youtube.com/watch?v=z4PKzz81m5c&index=4&list=RDsCQfTNOC5aE

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada