Total de visualitzacions de pàgina:

11 de setembre de 2016

A cau d'orella

A l'estimberri. Saber del cert que només voreges el camí de ronda. Tot apunta a l'ocre de les fulles, a l'escurçar del dia, a la cambra de tardor 'amb f de Ferrater' que comentava una amiga fa un munt d'anys.

Si no fos per les paraules i pel teu somriure, si no fos que la vida té el seu curs, el teu, el meu... Si no fos... Com entomar el comiat, perdre els minuts de complicitat, desitjar-te bona sort, ja has trobat el que buscaves... Aquest és el dolç transitar de les relacions sense compromís, que tard o d'hora marxis, que tard o d'hora trobis algú, que sempre hi sóc... De pas.

Deixar, deixar-te, que et deixin, deixar de dir, de fer...  'Yo también tengo mi fórmula secreta', deia Kiko Veneno... Alquímia: 'canviar el nucli de la personalitat', que deies. Com es poden foragitar models de conducta que han arrelat tan profundament? Per molta perspectiva, per molta anàlisi, per molt diagnòstic que fem... Quin és el pronòstic? Favorable. Quina l'estratègia? La certesa. I les actuacions? Anar a poc a poc. Finalitat? Perdre la por a perdre. Propòsit? Mantenir les conviccions. Repte? Ser amb l'altre no pas en l'altre...

Thinking of you. A estonetes... Tocar de peus terra. Digues-li al cor. A cau d'orella...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada