Llegeixo aquests dies La llibreria de Penelope Fitzegald a un dels meus recers més preuats: la terrassa de casa i en un dels estats que més m'agrada: la solitud. El secret de la lectura és que el cap estigui ben serè i obert a l'univers literari que et proposa l'autor, l'autora en aquest cas. Un llibre ben escrit... Prenc nota d'una frase que em defineix: 'en su arduo avance de una duda a otra'. Algun lector o lectora d'aquest doll farà un somriure. 'Sempre canvies de plans'... El dubte o la por, emocions, inevitables.
'Allò que potencia una emoció és que el cos estigui activat. Quan sentim de debò, hi ha una revolució interior al nostre cos', diu Ignacio Morgado a Emocions corrosives, un llibre recomanat per una persona magnífica i gran coneixedora del comportament humà. Al llibre, Morgado dóna alguns consells perquè el nostre cervell pugui mantenir a ratlla determinades emocions. 'Només una altra emoció més poderosa pot treure una emoció forta'. Intel·ligència emocional? Morgado remet als clàssics: Marc Aureli, Meditacions: 'La vida és allò que fan els pensaments a la nostra vida'. I un altre clàssic, Gracián, L'art de la prudència: 'no vivim si no sabem'.Allò que aprenem del que vivim, del que llegim. Tanco La llibreria, el munt de mots que encara em queden per gaudir. I penso en les emocions, en la raó, en el dubte, en aquests capvespres que la tardor avança...
Karajan... Mahler... Adagietto Symphony 5...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada