Fa uns dies, un amic em va comentar que no era gaire encertat anomenar el cap de setmana així. 'Se suposa que el cap hauria de ser dilluns'... Certament. I ara que l'any acaba, un darrer doll, darrerament, esparsos...
Pengen d'un fil les emocions, la fragilitat, un alè, vaivè, l'ai al cor i els penyassegats amarats i altius... De les emocions inevitables, de la raó que es perd com la calma i tots els segons que ens resten en l'amor que mai dius però que dius que sents. Quan pronuncies el meu nom l'escurces i em fa l'efecte d'un petó o una carícia...
Dies tocats pel fred i la distància, poder enregistrar el to precís que mai voldries. L'ànima als peus, car la solitud és aquell instant irrepetible i necessari. La sol.litud és l'interrogant que no troba resposta. La solitud de bracet, 'presque une amie'...
I al capdavall, al cap i a la fi, els dies ens concedeixen allò que direm de nou, perquè el propòsit és... Proposar... I després que la vida ens deixi, que pugui tornar-me a enlairar amb tu... Quin despropòsit, o bon propòsit, restablir aquest gest subtil de sentir el batec de nits arraolits al jaç, essencial, el tacte...
Què tens, que sento que respires entre tallat, tornar a refer el que compartim de nits ben nostre, que no ens pren ningú la calidesa però que cal tornar a teixir el fil subtil. líssim... Tan fàcil com era a l'amor particular... Perquè et sigui senzill cal que el sentis per tu...
Dempeus, de cap a peus, del que ets capaç, de cap de les maneres que darrerament hem apuntat, del cap a dos d'una... Els mots, els teus, els meus... Contenir, que vol dir que la tendresa es multiplica sense cap més esforç que un somriure o un esmunyir el cor, a temps...
Cap d'Any a tocar... Amb mi? Arraolits al jaç, essencial, el tacte...
Gims & Sting... Reste...
https://youtu.be/0Ev-6PYtI34
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada