Total de visualitzacions de pàgina:

23 de maig de 2020

Espases de blat...

Hi ha un camí de cavalls vora el Fluvià, amb plataners a banda i banda, un recer de bac que avui descobreixo amb bona companyia. Camino a hores de des confinament, el sol s'amaga al Puigsacalm i un gran núvol combactiu em fa present que no és un dia qualsevol.

'Entre dubtes i renúncies mig estrafem la vida'. Les passes d'aquest capvespre, seguint el galop de cavalls i el somriure que et saluda a l'atzar. L'emoció a cada passa, les que no voldries, que aquest núvol combactiu s'hi ha instal. lat al cap i al cor. Fugir? Sobreviure.

Meandres, gorgs, a la memòria. Ens ha saltat pels aires l'ofec dels dies de confinament. No és la teva edat o la meva. És que no ets com jo i em caldrà fixar aquest mantra per tornar-te a veure.

S'ha esquinçat la relació, els espais ofegant els mots, potser hauria dit que algun avenc invisible ens ha separat. I déu-ni-do l'esquerda. No tornaran els dies feliços. O tornaran a batzegades.

Exili? No pas. La mà estesa? Al cap dels dies, why not? Prenc l'aire i la calma perquè retornen dins meu els cops visibles i invisibles. Si el present s'ha esfondrat caldrà cercar noves llavors en camps que encara són erms. Si vols plantar el blat, encara som a temps.

Maleïda connexió, maleït dispositiu, maleïdes tecles, giges, cants de sirena amb gifs excloents. Si el món abassegat de bits et fagocita, em rebelaré, amb espases de blat, amb el blau d'aquest cel que també és futur, i és respecte, per allò que, un dia dels molts dies, ens acosti... Si encara hi som a temps...

Miro de no oblidar les passes com espases, les teves, les meves... En la distància...

Les Choristes... Caresse sur l'océan... 













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada