Inevitable...

Dues setmanes, tal dia com avui i encara miro el teu whats mentre penso si hi penses en algun moment, si també mires el meu. 

Ahir una bona amiga em confessava que als seus seixanta-quatre encara era capaç d'enamorar-se.  Tocar el cel per uns instants, sentir-se a dos pams de terra, somriure fins a l'infinit. L'edat no sap de sentiments

Aquest dies de platja, de ser amb mi, de cuidar-me, d'allunyar els pensaments, de prendre distància han estat prou ferms com per oblidar-te. Una mica.

Com li dius al cor que no bategui? Com oblidar les abraçades, els llençols, les carícies, els capvespres, les caminades, la tendresa de racons compartits... 

Hauré d'aprendre de tu, fer el cor fort, desfer els sentiments, retornar a la meva vida perquè ja no tinc el que vaig perdre, i el futur immediat és aquests present rigorós, aquesta matinada, la fressa del riu, el silenci, inevitable.

Julie Andrews... Crazy World...