Dorms? No gaire. Masses emocions. De vegades surto a la terrassa, escolto la fressa del riu i esmicolo els pensaments ingrats, de matinada. Vius de sensacions intenses. Desbordades? Tocar el cel, surar i de cop estimbar-me sense xarxa. Sempre has brillat, els teus ulls, vellets noia, potser sí, però encara conserven la llum, la teva llum. Esbosso un somriure. En vols més? Gelat de limoncello, tu, coulant... Gustós, el moment, el teu suport.
Sortim al carrer de quarts de dotze. Recordes les nits? Les nostres, ballant de matinada, aquells voltors que ens encerclaven, que tu no veies... Ja saps que quan ballo tanco els ulls i el món esdevé el meu mon, ben meu.
Trista? No pas. Bé, una mica. Ja ho saps que en costa aturar el cor, potser caldrà asserenar-lo, l'encert, sentir, de vegades pensar, ets una dona forta, no et pensis, no en tinc cap dubte, fem el darrer glop? Parfait amour, o imperfecte. Somrius. Jugo amb les paraules, ja em coneixes. I caminem a la recerca del millor licor, de la nit perfecta.
Reprendre el fil, després del laberint i trobar el camí de tornada. I quin és el teu futur immediat? L'estiu, a tocar. Amb una mar de fons i de desig. I tu dius que ets velleta. No envelleix l'amor. L' amor t'empeny a viure. No has estimat prou? He estimat massa.
Fes-me el favor de triar bé. D'aturar-te quan siguis al teu cel, surant cegament, i baixa, i pensa en allò que et convé en allò que sempre has volgut. En prendré nota. Licor de préssec? Demà no matinem.
La dolçor, la conversa, allò que em recordes allò que ens uneix, que esdevé, que roman, que som com som i que ningú gosi canviar-nos.
Et maintenant... Gilbert Becaud... Avec plaisir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada