Mitja vida

Sento el fred de l'hivern que batega. Matinada que m'inspira, quan no dormo i veig clar en la foscor que m'envolta. Els bons dies davallen, com els records i  penso en les dones que he perdut en les anades i tornades d'amors esvaïts. 

Carme, Lídia, Laura, Llum, Miracle... Evocar-vos  amb mots de rialles compartides. Deixar enrere el fil que vam teixir, esquinçat,  allunyat a contracor. No tornarà la màgia de les abraçades indescriptibles. 

Anades i tornades, a la feina, a la coral, al ioga, a les lectures compartides, a les caminades d'itineraris nous...

Dona sàvia, diu un meu amic, sàvia de mots, de reflexions. Si l'únic que inspiro és el gaudi del meu cos. I l'amor?  Tornar a sentir i enlluernar-me? Tornar-me a enfilar i estimbar-me? Tornar a ensopegar i maldar-me?

Són els anys que han passat, els que em pertoquen, a voltes feixucs, el mirall que et retorna un nou dibuix, el teu, irrepetible, que duu el meu nom i la meva traça d'un camí íntim i platxeriós.

Avui us invoco, dones properes i qui sap si l'atzar ens sorprendrà. Si més no us dedico aquests mots, pel que vam viure, el més autèntic, la complicitat i els petons, compartits. Mitja vida...

Borja Penalba... Al país dels besos perduts...