
La memòria musical és un divertimento. M'agrada la
instrospecció artística en el pòsit d'emocions que la nostra
sensibilitat ha anat amuntegant al llarg del temps. Perquè sempre
retrobo moments màgics que em cal tornar a escoltar. És clar que no
sempre puc fer-ho i menys quan allò que vull tornar a sentir m'és
difícil... o potser no? Sant Google que tot ho troba,o gairebé tot, m'ha
alegrat el dia "uniforme i màgic" i m'ha dut des d'un altre sant,
Youtube, un tema que comparteixo avui. És
Arbre de la Coral Còsmica, una formació que em va deixar una emprempta molt potent. No he trobat
Dins del meu cor, la cançó que més vaig estimar i estimo, però sí
Venèzia dijous 19 que, si us ve de gust, podeu escoltar
aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada