El fràgil gest

Davallada sobtada, coneguda, que de tant en tant em visita en temps de tardor. Miro d'esquivar-la de puntetes... Moltes emocions sobtades... Pinzellades... Perquè les he sentides alhora... Perquè la nit eixampla tots els horitzons possibles...

 

Inicio el traç amb una personeta que recordo, ara fa uns quants anys... Una festa d'aniversari plena de canalla... I tu  tan menut, tan belluguet... No paraves quiet... I aquells ullaços clars... que no tornaran... Diset anys.  Només... Hem compartit el teu darrer capvespre aconhortant els qui t'han estimat i t'estimaran. Ben a prop d' Un núvol blanc... Lluís Llach... Molt especialment...






 .. I el cor et preservarà en la memòria... Perquè continuï bategant, perquè continuï el present, serenament, perquè 'tots guardem la teva llum... i per l'amor que vas tenir el nostre cor sempre estarà en primavera'...

 Reguitzell de tonalitats, pinzellada ocre, com aquesta catifa de boscos que m'acarona l'esguard mentre torno a casa... I quan travesso el llarg carrer que em separa de tu, miro de no fer-te present... Difícil mantenir el cap i el cor serè...  Que he volgut i vull desdibuixar 'el fràgil gest del teu somriure'... Que em vénen al cap els meus propis versos... 'Com pesa el temps que no compartim, l'enyor dels fruits saborosos'.. I el bell poema de Gabriel Ferrater, Cambra de tardor:

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?

Darrera pinzellada... Futur... Un viaggio in Italia... Verona... Retrobaré una d'aquelles amistats que el temps i l'espai han fet créixer encara més... Em ve de gust... L'assaboriré...I us en faré cinc cèntims al proper escrit.

Hi ha cançons que enlairen la quotidianitat, que foragiten el desconhort... Una de les meves preferides d'aquesta discogràfica magnífica, Tamla-Motown... Stevie Wonder... For once in my life...