Millor quan improvises

Avui la sil·lueta dels Munts s'ha llevat amb pluja. Quin plaer gaudir d'un dia mig emboirat fent una de les activitats més gustoses que conec: esmorzar amb una bona lectura al costat, en aquest cas una revista de fa uns quants dies, d'aquelles que redescobreixes al revister i que et ve de gust fullejar.

De glop en glop, d'article en article, faig un itinerari més que plaent... M'aturo en les paraules d'Albert Vila, un guitarrista de jazz. No el conec. Curiositat. Cerco alguna peça seva i trobo un enregistrament al Jamboree. Escolto Gym-Jam... Sona bé. Sona molt bé.

Continuo llegint. És una entrevista. Sempre he pensat que el jazz és com el firmament, no te l'acabes. Diu l'Albert que la vida 'és com el jazz, millor quan improvises'.  Esborro agendes imaginàries on tot semblava que havia de formar part dels immediats dies. I escolto els acords puntejant l'espai, el crescendo de notes, ara la suau i íntima conversa, cada instrument diu el que sent, el que viu, i tornen a confluir, i es retroben, de nou...

'Tots sentim ganes de crear'... Esbosso un somriure.  Acarono un paper... Preludi... Molt a  prop del que m'agrada, del meu element, deixo anar els mots... 'Fugir del clàssic, de l'estàndard, descobrir una visió diferent'...

Albert Vila... My favourite things... Un plaer...