Racons literaris, recers d'escriptura, espais creatius... N'hi ha tants... Un dels meus preferits, curiosament, és al bell mig d'un dels carrers més transitats de Barcelona, un cafè literari, testimoni de moltes solituds, de grans trobades, d'apassionants escriptures, de magnífiques lectures. Faig memòria, un viatge en el temps, la meva taula de marbre del racó, aleshores estudiant de lletres i cinema, reservada, discreta, envoltada de mots impresos a la taula, al cor... Encuriosida, asseguda al llogarret perfecte, un indret de trobada amb mi mateixa, amb els altres, assedegats de futur immediat. Quines afinades converses, quants licors d'aprenentatge, els mots brollant en llibretes curulles d'emocions...
Deia Susan Sontag: 'Escric per definir-me a mi mateixa —un acte d’autocreació— en un diàleg amb mi mateixa, amb els escriptors vius i morts que admiro, amb els lectors ideals. I perquè em causa plaer'.
El suau destil·lar d'aquesta veu prodigiosa... Billie Holliday... Me, Myself and I...
Quan vaig començar amb el meu blog, molta gent em demanava per què escrivia coses tant intimes en public. La meva resposta sempre era semblada a la de la Susan Sontag.
ResponEliminaEscric per organitzar els meus pensaments, i els publico, per que gent més sàvia que jo pugui opinar, si vol, i jo pugui aprendre a ser millor.
Petons!
M'agrada molt aquesta reflexió... L'escriptura necessària, la que ens agrada compartir. Un plaer llegir-te :-)
Elimina